Espanya no es disculpa
'Brevísima relación de la destrucción de las Indias', publicat l'any 1552 pel frare dominic sevillà Bartolomé de las Casas, és un dels llibres més importants, i a la vegada més poc i mal coneguts, sobre la història de la colonització espanyola d'Amèrica, allò que el nacionalisme espanyol prefereix anomenar 'el Descubrimiento' o 'la Conquista'. De las Casas hi descriu i denuncia l'extermini dels indígenes, els pobladors americans originaris, perpetrat amb crueltat extrema pels soldats espanyols, i del qual ell va ser testimoni directe. Fra Bartolomé va dedicar l'obra a l'aleshores príncep Felip, que després seria el rei Felip II d'Àustria, a fi que tingués coneixement d'aquell genocidi i en tingués consciència. La pel·lícula 'La missió' ('The mission', del director Roland Joffé) és també una molt bona manera de fer-se una idea de la tragèdia que va comportar el saqueig del continent americà per part d'espanyols i portuguesos.
Quasi cinc-cents anys més tard el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha demanat per carta a un altre rei Felip que Espanya es disculpi per aquelles massacres, i les reaccions histèriques i grolleres han estat immediates. PP, Ciutadans i Vox han considerat una ofensa intolerable la petició de López Obrador, Rivera l'ha titllat de mentider i des de Vox han bramat que el que haurien de fer els països americans és agrair a Espanya que els alliberessin dels bàrbars que hi vivien. Faria gràcia, si no fes una altra cosa, que Pablo Casado hagi tractat d'ignorant el president mexicà, des de l'autoritat que li concedeixen els seus màsters i el fet de tenir de segon el campió mundial d'escopir pinyols d'oliva, Teodoro García. L'escriptor i acadèmic Arturo Pérez-Reverte ha tuitejat que Pérez Obrador és un imbècil o un pocavergonya, i ha realitzat així un autoretrat involuntari. Finalment, el govern d'Espanya ha anunciat que no té sentit demanar aquestes disculpes, i l'encara ministre Borrell ha forfollat alguna cosa mentre va tancant la parada de l'Espanya Global, en vista de l'èxit internacional obtingut després de comparar el referèndum de l'1-O amb la violació d'una dona (per part de la secretària d'Estat, Irene Lozano). El destinatari de la carta, Felip VI de Borbó, no ha dit ni ase ni bèstia, ni s'espera que ho faci.
A tots ells els recomanem vivament que llegeixin el llibre de De las Casas, o que vegin 'La missió', si llegir els costa massa esforç. I com que es queixen amargament que “de fora” es malparli d'Espanya, quan en realitat tots els països tenen episodis negres en la seva història (i en això tenen raó), que s'aturin un moment a meditar dues preguntes: el motiu de la mala imatge internacional d'Espanya, ¿no podria tenir alguna cosa a veure amb aquest nacionalisme visceral i infantil, que a la mínima excusa envesteix, insulta i difama? I aquest nacionalisme tan donat al menyspreu dels altres i a inflar el pit mentre es fa l'ofès, ¿no deu néixer, al cap i a la fi, d'un profund complex d'inferioritat?
