La immigració també causa fractura social
EscriptorUn sí, però dos ja no. Després del gest de Pedro Sánchez d'acollir de seguida els migrants del vaixell 'Aquarius', avui ja ha sortit el seu segon, José Luis Ábalos, per comunicar que no es pensa repetir l'operació (encara estan mirant com encaren les contradiccions que la primera ha posat en evidència, en relació a la política immigratòria espanyola) amb el 'Lifeline', un altre vaixell tan a la deriva com l''Aquarius', i amb més de 200 persones a bord no menys necessitades d'ajuda urgent que les 631 que anaven dins l''Aquarius'. Sánchez i Ábalos, per cert, formen una parella clàssica de la política: ben plantat i somrient l'un, lleig i esfondrat l'altre, compleixen a la perfecció l'esquema del bo i el dolent.
Ábalos justifica la negativa a salvar els migrants del 'Lifeline' dient que “Espanya ha de ser humanitària, però no l'organització de salvament marítim de tot Europa”. Un argument gairebé calcat als que fa servir Matteo Salvini, el repulsiu ministre italià d'Interior que insulta els migrants anomenant-los “carn humana” (el Shylock d''El mercader de Venècia' li cobraria aquestes paraules amb una lliura de la seva) per sostenir les seves polítiques xenòfobes. Per la seva banda, Sánchez, després de penjar-se la medalla de l''Aquarius', ha fet una volta per Europa i s'ha trobat de sobte força d'acord amb postures molt més tèbies que la seva.
La del president francès Macron, per exemple, que també es va penjar la seva medalla a expenses d'un sol i exclusiu immigrant, Mamoudou Gassama, a qui va concedir esplèndidament la ciutadania francesa després que hagués salvat un infant escalant amb les mans nues quatre pisos d'una finca de París. Tret de casos com aquest, però, de foto llaminera, Macron és partidari de recloure els migrants sense papers en “centres de desembarcament”, eufemisme de centres penitenciaris. Dins territori europeu, això sí. Que són els termes en què es va desenvolupar a continuació la trobada a Brussel·les de setze dels vint-i-vuit membres de la UE: tots d'acord a blindar-se (encara més, com deia el titular d'ahir de la Laia Forés) a la immigració, i tots d'acord a tancar els immigrants en aquestes presons mal dissimulades. L'únic dubte sembla que és si tancar-los dins de la UE o a fora, en algun punt del nord d'Àfrica. Sánchez no va semblar que notés cap contradicció entre el seu altruisme amb l''Aquarius' i els depriments aires que es respiren dins una Unió cada dia més menjada per la corrosió de l'extrema dreta.
Mentrestant, Soraya Sáenz de Santamaría es dedica a denunciar “l'efecte crida” que suposadament genera Pedro Sánchez tot fent campanya per presidir el PP, un partit que també genera efecte crida, però no entre els migrants sinó entre els lladres. Li segueixen l'exemple Ciutadans i la premsa del nacionalisme espanyol, que denuncia que la immigració “fractura Europa”. Com l'autodeterminació fractura la societat catalana. L'extrema dreta alerta sempre de fractures perquè aspira a societats planes com una bassa d'oli. O com un mar ple de cadàvers.
