"Una mujer de Viladecans"
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat, firmen) va publicitar la sentència absolutòria de l'activista Tamara Carrasco amb un tuit que deia així: “El juzgado penal 25 de Barcelona absuelve a una mujer de Viladecans a la que se juzgó por un delito de desórdenes públicos”. Es negava d'aquesta manera la menció del nom d'una persona que hauria de poder reclamar danys i perjudicis pels dos anys i mig de malson que se li ha fet passar, acusada primer de terrorisme i després d'incitació als desordres públics. Tot era fals, una vegada més. Com en el cas dels CDR de l'operació Judes, com en el del pallasso Jordi Pesarrodona, com en el del raper Valtònyc o d'Adrià Carrasco, i així fins a un parell de milers de persones que tenen o han tingut detencions i plets a l'estat espanyol per qüestions polítiques. Des de represaliats en diversos graus d'insídia fins a presos polítics, la justícia patriòtica no s'ha estalviat res. Per compensar, el mateix dia que Tamara Carrasco és absolta, el TC decideix no suspendre la inhabilitació del president Quim Torra, ni que sigui per guardar-se una mica les espatlles quan l'assumpte arribi a Estrasburg. També se'n foten, d'Estrasburg. Avui mateix, també, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per un ús desproporcionat de la força policial en una manifestació del 2014, contra les retallades. Reben aquestes desautoritzacions europees, com en el cas d'Arnaldo Otegi, amb una actitud entre la indiferència i la prepotència.
La diferència en el cas de Tamara Carrasco és que la magistrada del jutjat 25 té ideologia, i no se n'amaga, només que per una vegada no és la ideologia dels altres. La ideologia de la jutge l'evidencia el fet que redacta les sentències en català, un fet que no s'hauria ni de mencionar però que en la magistratura espanyola (catalana) requereix un esforç heroic i ganes d'enfrontar-se a tot tipus d'obstacles. Després, la jutge del 25 es desmarca de la justícia patriòtica i també de la policia patriòtica, en desqualificar com a “poc seriosa” la investigació de la Guàrdia Civil i la Fiscalia que va dur a les imputacions de Tamara Carrasco i a les greus conseqüències que han tingut en la seva vida. En efecte, policia i fiscals estan avesats a acusar de qualsevol manera. Saben que, escriguin el que escriguin, se'ls admetrà i se'ls donarà per bo.
Resulta difícil no connectar tot això amb les declaracions del comissari Eugenio Pino, un dels caps de la policia de les clavegueres, com a investigat en el cas Bárcenas: “Vam fer coses que posarien els pèls de punta, per la seguretat dels ciutadans i pel bé d'Espanya”. Inquieta imaginar què li pot posar els pèls de punta a un individu com Pino, o a un com Villarejo. Però el cert és que ells han marcat la pauta del que passava o deixava de passar a les institucions i a la vida pública espanyoles durant molts d'anys. Deixar d'escriure el nom d'una persona i dir-li “una dona de Viladecans”, per exemple, també és una forma de fer-la desaparèixer.
