No és una dictadura
Jaume Asens afirma a Catalunya Ràdio que Espanya no és una dictadura. Això és cert, però tampoc és una democràcia plena. Hi ha eleccions, naturalment, en què un pot votar tranquil·lament l'extrema dreta que reivindica els crims de guerra franquistes i una dictadura de quaranta anys. Però no pot voler votar en un referèndum d'autodeterminació, perquè el dret d'autodeterminació (segons la doctrina dominant) no existeix i, a més, ve la policia i et pega. També hi ha llibertat de pensament, però si ets un líder polític o civil que promou un referèndum d'autodeterminació, vas a presó. D'això se'n diuen presos polítics, i la seva existència no és ben bé un senyal que identifiqui un sistema democràtic.
Per això, perquè hi ha presos polítics a Espanya, els Comuns plantegen una reforma del Codi Penal, a fi de rebaixar (que no suprimir) el delicte de rebel·lió, pel qual són a la presó nou líders polítics i civils independentistes. Asens procura remarcar que la injustícia avui afecta independentistes però demà podria afectar activistes de la PAH, que deuen ser més estimables. En tot cas seria una reforma lloable, dit sigui sense ironia. Ara bé: per tirar-la endavant, Asens i els Comuns necessiten convèncer el PSOE, i en les passades eleccions Pedro Sánchez va fer campanya prometent precisament endurir el delicte de rebel·lió. De tota manera, com que era campanya ja se sap que no compta i, qui sap, potser sí que els socialistes s'hi avenen, a la proposta dels comuns. I això estaria bé, però seguiria sense resoldre el problema. La qüestió no és que el Codi Penal sigui més o menys dur amb determinats delictes segons qui governi en cada moment. La qüestió és que els poders estiguin separats, que la justícia no estigui polititzada i que la política no estigui judicialitzada.