I si no és un 47%?

EscriptorEl president Quim Torra, en una entrevista al programa que té l'ex primer ministre escocès Alex Salmond a la cadena Russia Today, va declarar que consideraria “raonable” aparcar la República a canvi que l'estat espanyol s'avingués a la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un referèndum acordat i amb garanties, com per altra banda s'ha reclamat sempre des de la part catalana.

Deixant de banda altres consideracions, sí que seria un acord raonable. I interessant en molts aspectes. Un d'ells és que significaria l'assumpció, per part de l'estat espanyol, d'un grau de maduresa democràtica equiparable al del Regne Unit o el Canadà, països en què als líders i creadors d'opinió unionistes no se'ls acudeix esgrimir arguments tan retrògrads i contraris al rigor exigible a un diàleg entre adults com ara que el dret d'autodeterminació no existeix, una bajanada equiparable per la seva inconsistència a la dels supremacistes americans dels anys seixanta quan sostenien que no era possible concedir la igualtat de drets als negres, o a la dels reaccionaris nostrats (espanyols, però també catalans o mallorquins) quan sostenien, ben seriosament i no fa tant de temps, que una dona no estava capacitada per viatjar o obrir un compte bancari sense la tutela d'un home. Són raonaments sense cap ni peus, que només amb una mica de perspectiva temporal ens semblen ara risibles. Passarà el mateix amb aquest que afirma la inexistència del dret a decidir, només perquè no està recollit a la Constitució espanyola. Que hi estigui o no hi estigui, o que sense que necessàriament se l'inclogui al text constitucional se li obri una via legal per ser exercit i reconegut, depèn només de voluntats i decisions polítiques. El dret d'autodeterminació ha de ser fruit d'un acord en virtut del qual uns governants decideixin que efectivament existeix. Aquesta és tota la qüestió.

Però el més interessant d'aquest hipotètic referèndum acordat seria que per fi podríem conèixer quina és la voluntat de la majoria de la societat catalana sobre la seva configuració com a subjecte polític. Amb exactitud i sense suposicions ni tergiversacions de cap tipus. Ens hem quedat en un suposat 47 o 48 per cent de partidaris de la independència, però això, ara com ara, és una convenció que s'ha acordat a força de repetir-la. Només es basa en els resultats electorals i en un referèndum que es va haver de celebrar gràcies a la mobilització ciutadana i amb tot un estat en contra fins al punt d'enviar la policia a agredir els votants i a segrestar les urnes. Crec que som molts els que voldríem conèixer un resultat fiable d'un referèndum celebrat en condicions de normalitat democràtica, i no sota una atmosfera de violència policial, judicial, política i institucional. Potser (m'atreviria a dir segur que) no sortiria aquest 47 o 48 per cent. És plausible pensar que els partidaris de la independència fossin més. Però també podrien ser menys, com sostenen PP, Ciutadans i els socialistes. Com sempre, només hi ha una manera de saber-ho.