El Parlament de Tabàrnia
EscriptorDels productors de la majoria silenciosa ens arriba l’estrena nadalenca de Tabàrnia, un país normal on passen les coses que haurien de ser normals: tothom és espanyolista i, a les eleccions, hi guanyen sempre els partits del nacionalisme espanyol, una mena de Shangri-La unionista. Per si algú no n’està al cas, els productors són Cs i Societat Civil Catalana, amb el suport del PP i, per descomptat, de la Fundación Francisco Franco, que de seguida va aplaudir l’ocurrència amb entusiasme. Tabàrnia, segons la gent del partit taronja i la seva il·lustre companyia, estaria formada per Tarragona i una part de Barcelona, que és on Cs va aconseguir més vots el 21-D. Res de nou: és una llegenda molt arrelada dins l’imaginari espanyolista, aquesta que contraposa Barcelona com una ciutat avançada i cosmopolita (que ho és, i per això el que succeeix és que el nacionalisme espanyol no hi és majoritari) amb la resta de Catalunya, un lloc selvàtic i primitiu poblat per uns homínids anomenats catalans que pasturen en estat salvatge mentre torren botifarres i fan rots d’allioli.
La gent de Cs estan passant unes festes melancòliques, davant la constatació de la futilitat dels seus resultats electorals: uns resultats obtinguts en estat d’excepció no declarat, amb els adversaris empresonats o a l’exili, amb repressió policial i judicial i amb l’Íbex-35, la Fundació FAES i el 80% dels mitjans de comunicació insuflant tot el vent possible a les veles de la candidata Arrimadas. Però ni així han aconseguit derrotar l’independentisme. En conseqüència estan rabiosos, i expressen la seva frustració despenjant-se amb allò que Josep Pla anomenava “una collonada”. L’acudit de Tabàrnia destil·la el mateix sentit de l’humor bavós que exhibeix el líder Albert Rivera quan intenta fer gracietes, i sembla ideat per Girauta i Carrizosa a la sobretaula de Nadal, durant l’estona del cafè que diuen que no es prenen per sufragar els més de dos milions d’euros que ha costat la seva campanya.
El Dia dels Innocents, La 1 i Antena 3 dedicaven amplis i fervorosos espais dels seus matinals a Tabàrnia, al mateix temps que el susdit Carrizosa demanava la presidència del Parlament de Catalunya “com a gest democràtic simbòlic” de reconeixement dels vots i els escons obtinguts per Cs. Però per molt que hi donin voltes, el nan no creix: de les deu comarques que tindria la fictícia Tabàrnia, cinc (incloent-hi el Barcelonès) serien de majoria independentista, com reflecteix aquest diari. Pel que fa a l’altra broma de mal gust, la de la presidència del Parlament de Cs, recordem només que aquí encara hi ha presos polítics, encara hi ha mig govern legítim a Brussel·les, i encara veiem com les detencions de persones per les seves idees no tan sols continuen (ara contra dos regidors de la CUP de Reus) sinó que fins i tot són anunciades pel ministre de l’Interior (contra Elsa Artadi i Marta Rovira). Mentre Cs no condemni tot això (com a “gest democràtic simbòlic”), se’n poden anar a presidir el Parlament de Tarbània.