Vostè també hauria d’anar a la presó
EscriptorAntonio Gómez és un individu del PP que durant uns anys va denigrar fins a extrems insospitats el càrrec de vicepresident del Govern Balear, mentre el seu cap de files, José Ramón Bauzá, feia el mateix amb el de president. Ahir, durant la sessió de control setmanal al Parlament de les Balears, el tal Gómez es va adreçar a l’actual consellera de Cultura, Fanny Tur, amb aquestes paraules: “La prova evident que a Espanya no hi ha presos polítics és que vostè és aquí”. La contestació de la consellera va ser immediata i d’antologia: “On diu que voldria veure’m, vostè? ¿A la presó o en una cuneta?” El comentari tòxic de Gómez es va produir a tomb de la seva interpel·lació a la consellera pels ajuts concedits a l’Obra Cultural Balear (OCB), que a l’última gala dels seus Premis 31 de Desembre va demanar la llibertat per als presos polítics i va retre homenatge a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium i l’ANC, entitats germanes de l’OCB. Des de la seva nul·litat moral i intel·lectual, i sense adonar-se’n, Gómez es va erigir en portaveu del pensament profund del PP i de Cs: la presó és el lloc on haurien de ser tots els seus adversaris polítics. La consellera Tur no milita en cap formació política i no s’ha significat mai oficialment sobre la independència de Catalunya, però aquesta no és la qüestió: és demòcrata i partidària de la llibertat d’expressió, i això, a ulls d’Antonio Gómez i de tot el que Antonio Gómez representa, la fa mereixedora de presó. Si aquest és el PP “moderat” que havia de brotar a les Balears de la mà del secretari general Biel Company, podem esperar d’asseguts. Ara mateix la seva màxima preocupació (juntament amb Cs, amb els quals ja han anunciat que pensen formar govern si en tenen ocasió) és impedir que els metges de les Balears sàpiguen català per atendre els pacients que se’ls adrecin en aquesta idioma violent i tumultuari.
A la tarda vàrem rebre la gens sorprenent notícia que el jutge del Suprem Pablo Llarena ha decidit denegar també la sortida de la presó a Jordi Sànchez, exactament pel mateix motiu que tampoc la va concedir a Joaquim Forn: perquè és independentista i, a més, no el veu en camí de convertir-se en un nacionalista espanyol, com totes les persones de bé. Ara que la presó preventiva és administrada a Espanya (amb Catalunya inclosa, sí) com si es tractés d’una llepolia, i que fins i tot Millet i Montull acaben entrant a la presó a deshora i sota argumentacions absurdes que amaguen les veritables intencions de segons quins magistrats, és quan tot un Antonio Gómez se sent avalat, i fins i tot legitimat, per insinuar que els seus rivals polítics on haurien de ser no és al Parlament sinó a la garjola. És el que se’n diu la creació d’un marc mental, que ha convertit Espanya no tan sols en un paradís dels grans defraudadors fiscals (són amnistiats pel govern) sinó també de l’extrema dreta. La que està competint en els sondejos pel favor d’un electorat indecís per quina marca el convenç més, si la blava o la taronja.