'Contubernio', 'lawfare' i respecte
El partit que sintonitza millor amb la ciutadania que ara anomenen nostàlgica però que de sempre s'havia dit ultradretana, i que capitalitza el seu descontentament, és, molt més que Vox, el PP. Casado i els seus no s'han d'esforçar gaire per aconseguir-ho, ja que es troben ben a gust en aquest ambient desbordat de banderes i acubat de testosterona. Però el més important és que el PP és, de sempre, el partit d'estat per antonomàsia, i, ara que s'ha obert una guerra entre l'estat espanyol i el govern d'Espanya, l'Estat confia més que mai al PP la missió de guanyar aquesta guerra. A Vox poden ser uns aliats benvinguts, però és al PP a qui correspon liderar la croada. La línia de discurs per definir l'enemic torna a ser la del contubernio, idèntica a la que van fer servir la Falange i el franquisme: Pedro Sánchez presideix un govern dèbil i segrestat per comunistes i separatistes que destrossen Espanya i acabaran per aniquilar-la. La missió consisteix en rescatar Espanya d'aquesta tropa de facinerosos (aquells que Albert Rivera anomenava la banda), i tots els mitjans són vàlids per aconseguir aquest objectiu.
El PP s'ha fet seva la fal·làcia segons la qual el covid-19 va ser estès a Madrid (i qui diu Madrid, diu Espanya) per les manifestacions feministes del 8-M. La idea és aprofundir en un vell prejudici de la dreta espanyola que associa l'esquerra amb la falta d'higiene, prejudici que es recrua quan es tracta del feminisme: les feministes són brutes i escampen malalties, com els immigrants. A partir d'aquesta mentida, Casado ha construït els seus discursos al Congrés durant l'estat d'alarma, i el coronel De los Cobos havia construït un informe que havia de servir per carregar-se Fernando Simón i la gestió de la pandèmia per part del govern d'Espanya, i que de moment ha causat el seu cessament i un terratrèmol polític i judicial. L'informe era (és) munició per al lawfare que el PP (que sap que té les togues i els tribunals de part seva) ha decidit obrir contra Sánchez i Unides Podem. Lawfare és un anglicisme de moda que es pot traduir com a “guerra judicial”, allò que aquí coneixem més com a judicialització de la política. És l'arma que ha fet que Espanya tingui presos polítics que van camí dels tres anys de presó, i que ara els partits de l'esquerra espanyola veuen amb horror com apunta cap als seus caps. L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha denunciat la “causa general” contra el govern espanyol, ella que va col·laborar activament en la causa general contra l'independentisme i hi va aportar l'acusació per sedició, per la qual el Tribunal Suprem va acabar condemnant els líders de l'1-O. En parlar de mi no ric, diu la dita. Menció a part mereix Miquel Iceta, que considera que la trajectòria de De los Cobos “mereix un respecte”. El respecte costa molt de guanyar i es perd en un instant. Els presumptes torturadors i els que presten fals testimoni per arruïnar les vides d'altri, com De los Cobos, no mereixen cap respecte. Qui en demana per ells, diríem que encara en mereix menys.
