¿El secessionisme ha despertat la ultradreta?
HistoriadorLes successives manifestacions de la ultradreta a Catalunya acaparen l’atenció mediàtica i semblen augurar-ne el creixement. De fet, Pablo Iglesias va acusar l’independentisme de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”. És així? Des de la nostra òptica, afirmacions com aquesta poden projectar una imatge errònia o deformada de la ultradreta a Espanya. Ho argumentem a continuació a partir de tres reflexions.
1. La visibilitat mediàtica no implica èxit a les urnes
Com vam remarcar a Independentisme vs. ultradreta: un binomi inseparable en aquest mateix diari, el protagonisme mediàtic de l’extrema dreta pels seus actes a la via pública no implica un augment de les seves expectatives electorals. D’una banda, perquè el marc polític actual és molt competitiu i votar una opció marginal no resulta gaire temptador. D’altra banda, perquè si aquest sector ideològic apareix vinculat a desordres o violència, una part del seu electorat potencial pot girar-li l’esquena. Recordem que durant la Transició el partit Fuerza Nueva va mobilitzar milers de seguidors, però va quedar associat a episodis de criminalitat i va perdre votants.
En aquest sentit, la federació Respeto -que aplega España 2000, Plataforma per Catalunya (PxC) i el Partido por la Libertad (PxL)- ha actuat amb pragmatisme no concorrent als comicis del 21-D per no restar sufragis “al bloc contrari a la independència”.
2. Les mobilitzacions de Barcelona entelen Madrid
Certament, l’epicentre del sisme polític que remou Espanya és a Barcelona i aquí és on l’extrema dreta ha cobrat dinamisme. Però a l’hora de valorar el suport a les urnes d’aquest àmbit ideològic cal recordar que tant PxC com España 2000 a València van experimentar una notable davallada als comicis locals del 2015.
En canvi, Madrid sembla guanyar pes en el si d’aquest espai polític: España 2000 va revalidar el regidor a Alcalá de Henares el 2015 amb més vots que el 2011 (va passar del 5,1% al 5,8%) i va augmentar la presència a la zona amb regidors a San Fernando de Henares, Velilla de San Antonio i Los Santos de la Humosa, mentre que el Partido por la Libertad (PxL) en va obtenir un a Valdeavero. A més, l’Hogar Social Madrid reflecteix com la ultradreta ha articulat un teixit social minoritari però consistent a la capital espanyola, que contrasta amb el tancament del Casal Tramuntana a Barcelona. Per tant, la capitalitat política de l’extrema dreta ara es podria desplaçar a Madrid.
3. La via electoral hauria de continuar sent local
Finalment, cal recordar que la via de progrés electoral d’aquest espectre ideològic se centra en l’àmbit local. Això s’ha pogut constatar des dels comicis locals del 2003 i no sembla que la dinàmica hagi de canviar a curt termini, si bé no es pot descartar atesa la fluida situació política catalana i espanyola. En aquest context cal tenir en compte especialment l’electorat de perifèries metropolitanes, perquè pot ser receptiu a un discurs dretà centrat en la inseguretat ciutadana i la immigració, com palesen els casos d’Alcalá de Henares i Badalona.
L’actual agitació de l’extrema dreta, doncs, pot crear una imatge distorsionada d’aquest àmbit polític quant a creixement, capitalitat i esfera d’incidència electoral. Cal veure també si variarà el seu discurs antisecessionista exaltant un “catalanisme hispànic” de caràcter neoforal o associant l’independentisme a d’altres enemics d’Espanya com el jihadisme. En síntesi, els fets d’octubre del 2017 segurament influiran en la ultradreta, però encara és d’hora per saber com i en quina mesura.