Secrets de família al Museu del Kitsch de Bucarest

E l Museu del Kitsch de Bucarest és una de les atraccions turístiques més originals de la capital romanesa. Reunida gràcies a les visites dels seus fundadors a mercats d’antiguitats i a les donacions de romanesos i turistes anònims, la col·lecció comprèn infinitat d’objectes d’estètica vulgar i cridanera, i ofereix un viatge únic per la Romania que els altres museus ignoren.

“El kitsch té una importància crucial a la cultura romanesa”, explica un dels fundadors del museu, Adrian Nastasa. “És a tot arreu: als carrers, als cotxes, als programes de tele, als edificis, als monuments, a les cases i a la roba de la gent”, afegeix Nastasa. “Visitar el museu és submergir-se en la realitat i la història de Romania amb una perspectiva diferent i potser més valuosa que les tradicionals a l’hora d’entendre el país”.

Una de les seccions del museu està dedicada a Dràcula i a la indústria que ha sorgit al voltant del comte de Transsilvània que va popularitzar Bram Stoker. L’estètica kitsch, omnipresent al món dels gitanos romanesos, omple de color un altre racó del museu, on també treu el nas el kitsch religiós que neix de l’amor al luxe i l’or dels capellans ortodoxos i que reconstrueix els menjadors atapeïts de figures barates de porcellana on milions de romanesos feien vida durant el comunisme.

El comunisme i el mal gust que van caracteritzar Nicolae i Elena Ceausescu tenen un paper protagonista al museu. Amb objectes de l’època, Nastasa i el seu soci han recreat una comissaria de la policia comunista. I potser perquè acabava de graduar-se com a policia a Suècia, aquesta part és la que més va cridar l’atenció de Michael Cojocaru, un jove escandinau d’orígens romanesos que va visitar el Museu del Kitsch l’any passat. La visita de Cojocaru no tenia en principi res d’especial. Però el deteniment amb què mirava el llibre del registre policial del 1968 que decora la taula a la rèplica de la comissaria comunista va despertar l’interès de Nastasa. “Feia estona que el veia per les càmeres de seguretat assegut allà, i vaig anar a preguntar-li si estava bé”, recorda Nastasa, que va parlar amb nosaltres després que Cojocaru acabés la seva visita i s’oferís a trucar-li perquè fos ell mateix qui expliqués la seva història.

Minuts després, el Michael va tornar a entrar al museu i ens va portar fins a la comissaria comunista. Va néixer a Estocolm fa vint-i-tres anys. El seu pare, Mihail Cojocaru, era militar a l’exèrcit de l’aire de Nicolae Ceausescu quan el 1973 va fugir de la Romania socialista buscant llibertat i una vida més pròspera. Mihail Cojocaru va rebre asil a Suècia, on anys després coneixeria la mare del Michael, Florentina, una altra immigrant de Romania que va arribar el 1986 a Escandinàvia.

A més del Michael, el matrimoni té una filla, Caroline, que ara fa uns anys es va establir al país dels seus pares per estudiar medicina. “Jo he vingut a Bucarest per a la graduació de la meva germana, que és aquest cap de setmana”, ens explicava el Michael. “Ella està fent-se les ungles i les celles per a la graduació; he entrat al museu per fer temps mentre l’espero, i mai m’hauria imaginat que trobaria el que he trobat”.

Damunt de la taula hi ha un llibre de color marró. Diu a la portada que va ser publicat pel ministeri de l’Interior de la República Socialista de Romania. “Àlbum fotogràfic de carteristes, infractors que operen als trens i assaltadors de cases”, detalla a la portada.

Més per avorriment que per curiositat, el Michael va obrir el llibre per l’índex i va buscar el seu cognom. “Hi havia alguns Cojocarus, però cap amb relació aparent amb la seva família. “Llavors em va venir al cap que no sé gairebé res del meu avi per part de mare. L’única cosa que sabia és que es deia Constantin Simion, i que el cognom de la seva mare era Gavrila”.

Constantin Simion, recorda el Michael, es va divorciar de la mare de la seva filla quan la mare del Michael tenia només un any. La mare del Michael va créixer amb la seva àvia, Stela, i amb l’home amb qui l’Stela es va casar després de divorciar-se de Simion. “A la meva àvia no li agradava parlar d’ell”.

El Michael va obrir el registre per la pàgina on hi havia els lladres amb cognoms començats amb s. “I allí vaig trobar aquest nom: Constantin Simion”. Aviat va saber que no era una coincidència. El Constantin Simion del llibre, deia la seva fitxa, era conegut com a Gavrila, el cognom de la besàvia del Michael. Igual que l’avi misteriós de Cojocaru, el delinqüent del llibre havia nascut a Bucarest, i era més vell que l’àvia del Michael. L’adreça amb què estava fitxat també quadrava, va confirmar el Michael trucant a la germana de la seva àvia.

“A més, s’assembla molt a mi. Els ulls, les galtes…”, diu el Michael. Era clar. El Constantin Simion del registre era el seu avi. I, segons el registre, va ser un “carterista” consumat a qui la justícia va condemnar “set vegades” per les seves activitats delictives.

“Estic molt content de saber qui era, i m’és igual que fos un lladre”, va explicar el Michael al Museu del Kitsch, que es va convertir en una festa de la família Cojocaru quan hi va arribar la Caroline, la germana, amb les ungles fetes.