El sector logístic esprinta però no troba treballadors
El procés de globalització de l’economia comporta un augment de la importància del transport i l’emmagatzematge. I si estem parlant d’un territori que té una situació estratègica, és qüestió de temps que la logística acabi sent un dels sectors importants de l’activitat econòmica. És el que està passant a Catalunya. Barcelona (però també zones que van més enllà de l’àrea metropolitana) s’està consolidant com un hub de referència en logística al sud d’Europa. Fonts del sector apunten que té un pes del 13% en el PIB català (un 8% a l’Estat), tot i que la transversalitat de la logística en relació a altres sectors fa complicat aquest càlcul. Però hi ha altres dades: informes d’experts situen la rendibilitat de les inversions en actius logístics a Barcelona i els voltants entre el 5,25% i el 7%. És, doncs, un sector a l’alça.
Tot i que el que podríem anomenar factor Amazon, el creixement del comerç electrònic, hi ha tingut molt a veure, el fet que les empreses catalanes en general estiguin cada cop més internacionalitzades (un 65% de les vendes a Catalunya s’exporten) i l’existència d’infraestructures potents com l’aeroport del Prat, el port de Barcelona, les zones franques i els parcs logístics acaben de configurar un ecosistema d’activitat prou atractiu.
Això ha generat una alta oferta d’ocupació els últims anys. A tot l’Estat s’ha superat fa poc el milió de treballadors. Però justament aquest aspecte genera un risc d’estancament. Fins ara el sector havia viscut una fase quantitativa, en la qual el perfil més demanat ha estat de treballadors de magatzem i conductors, però s’ha entrat ja en la fase qualitativa, en què es demanen professionals qualificats en digitalització i noves tecnologies en coherència amb l’automatització dels magatzems i la generalització de la robòtica. Per tant, és un fet que el ritme de la logística va per damunt d’altres sectors, però també ho és que presenta un dèficit de talent important, igualment per damunt d’altres sectors. Els experts situen en un 60% les empreses que es dediquen a la logística que tenen problemes per trobar treballadors aptes.
En paral·lel, Catalunya no se n’acaba de sortir amb la implantació de la formació professional (FP) dual, el model que ha de permetre alternar la formació professional, almenys durant dos anys, entre el centre educatiu i les empreses, i que funciona en molts països europeus, on redueix l’abandonament escolar i té un impacte positiu en les dades d’atur juvenil.
La primera llei sobre la FP dual a l’Estat és del 2012, amb molt marge per a les comunitats, i la concreció a Catalunya és del 2015. Des de llavors, la normativa pràcticament dorm en un calaix. Sindicats i patronals acusen el Govern de no haver-los tingut en compte, i el departament comença a col·leccionar retocs i reformes del text. En definitiva, és una paradoxa incomprensible que un sector demani urgentment nous professionals formats en noves maneres de treballar (avui és la logística i demà pot ser qualsevol altre), que al sistema educatiu hi hagi aquesta oferta formativa i que no es pugui generar una relació fluida.
