Seguim amb prejudicis

Tot és efímer, i en aquesta època en què ja hi ha més aparells electrònics que persones, encara ho és més. Però hi ha coses que encara em segueixen sonant estranyes, tant si les sento a la ràdio o a la televisió com si les llegeixo als diaris. I moltes vegades faig autocrítica, perquè jo mateixa cometo errors que són fruit de la normalitat amb què he acceptat -i hem acceptat- algunes coses com a societat. Fa dues setmanes, el Wanda Metropolitano era ple d’aficionats que animaven l’Atlètic de Madrid (i uns quants el Barça, també). Part de la notícia era que es tractava d’un partit de la Primera Divisió femenina. Aquí comença tot l’enrenou. De cop i volta, els titulars acaben sent “És una barbaritat”, “El que mai s’ha vist en un estadi de Primera masculina”. Ja hi tornem a ser! Sisplau! Que sí que va ser un moment històric, amb un rècord mundial per veure un partit de futbol femení, però tinguem cura de les paraules que fem servir. Esclar que s’ha de celebrar, vol dir que la cosa està canviant, però si en parlem com si fos un fet anecdòtic s’interpreta com si la cosa no fos normal, i el que hem de fer és donar-hi normalitat. Darrere d’aquestes 60.739 persones que van anar a l’estadi hi ha una promoció espectacular de l’Atlètic de Madrid. Més de 4 setmanes de publicitat perquè l’aficionat pogués anar a gaudir del futbol. Com l’última campanya del Barça, We are footballers : no es tracta de gènere, simplement són futbolistes.

Després d’aquell diumenge tornem a la realitat i ens trobem que en un partit de quarts de la Champions femenina, i amb l’entrada gratuïta, hi ha una assistència de 5.563 persones. On és tota la gent que demanava que s’obrís el Camp Nou després del Wanda? Si tant voleu que l’obrin, feu el favor d’omplir el Mini, que quan ja no hi hagi més aforament llavors potser no hi haurà cap altra opció que obrir un estadi com el Camp Nou. Cal fer les coses amb cap, que el més fàcil es posar-se a criticar, però perquè les coses passin s’han de provocar. Així que de moment, i de tornada a la realitat, us proposo que si l’equip femení del Barça avui acaba passant a semifinals de la Champions -ja llegiu aquí que tenen un 3-0 a favor-, aneu al camp a donar suport a l’equip i a fer gran el futbol femení. Però no vingueu al nostre futbol a ser oportunistes. Estem canviant i avançant i necessitem que ens doneu suport ara i sempre, no només en moments històrics.