Al capdavant del projecte Canviem el Batxillerat hi ha tres professores: Susanna soler, Fanny Figueras i Maribel Tarrés. Soler només volia recollir una idea que li rondava pel cap des de fa temps, després de veure com molts dels alumnes de batxillerat “pateixen, ploren i tenen angoixa”. Fa uns dies, Figueras, coordinadora pedagògica de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona, apuntava a aquest diari: “El batxillerat és una etapa molt intensa, que agafa els alumnes en una edat especial en què han de triar què volen ser, i s’hi afegeix la pressió de les PAU i la mentalitat finalista d’aquest examen. Figueras lamenta la “cotilla” que suposen per als estudiants i per als professors aquests dos cursos. “Es canvien coses a primària i a l’ESO, però quan arriba el batxillerat fem passos enrere”, afirma. Ara amb el suport de 60 docents volen començar una petita gran revolució, de la mà d’Educació.
La selectivitat, un model caduc?
Alguns sectors reclamen un sistema educatiu que avaluï per competències i que connecti els coneixements amb situacions reals de la vida
És un debat que va arrencar el 2017 i que ha tornat a revifar darrerament, sobretot vinculat a un replanteig del sistema educatiu del batxillerat actual. ¿És la selectivitat, les proves d’accés a la universitat (PAU), un model caduc? Els nascuts a la generació de mitjans dels 60 i 70 del segle passat donen fe que els seus fills que ja han accedit a les facultats han viscut una prova molt semblant a la que van viure ells dècades enrere. “Et jugues tot el curs en tres dies i passes per molt d’estrès i d’angoixa. I, realment, no estàs demostrant els coneixements que tens assolits. Els nervis et poden jugar una mala passada i, encara que aprovis, la nota de la selectivitat gairebé et baixa un punt quan es fa la mitjana. És molt injust”, explica la Júlia, alumna de primer de física. El pare, Jan López, que va estudiar econòmiques, recorda haver viscut la mateixa tensió i que, per poc, no pot accedir a la carrera que volia. “És un embut que crea molta frustració per la nota de tall. Molts joves acaben estudiant un grau que no els interessa. No sé quina és la solució, però crec que tenim un model educatiu basat massa en els resultats, i no tant en l’aprenentatge profund”, raona López.
L’abril del 2017 la secretaria d’Universitats i Recerca va avaluar positivament un pla pilot implantat als exàmens de la selectivitat de les ciències biològiques, més competencial i menys memorístic, dissenyat pel doctor en biologia i professor universitari David Bueno. El secretari d’Universitats del moment, Arcadi Navarro, va declarar la voluntat d’estendre aquest model de prova a les altres àrees de coneixement. Però, aquell desembre, la proposta va ser tombada per les universitats al Consell Interuniversitari, i quatre anys després, seguim en un punt força similar (i encara més agreujat per dos cursos pandèmics).
El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, argumenta: “El model actual de proves d’accés a la universitat és el menys efectiu des del punt de vista competencial, però és el més fàcil si del que es tracta és de filtrar. La incapacitat o falta de voluntat dels responsables de les PAU per dur a terme un canvi de model en la prova posa en evidència l’immobilisme tant d’estructures administratives com d’una part del professorat universitari”. Són molts els països que han demostrat l’èxit d’enfocaments alternatius, i són moltes les propostes que s’han estudiat i que es podrien considerar per a un context com el català, detalla. “Ens cal anar més enllà d’un canvi en les PAU per fer-les més competencials. Cal definir un nou sistema de qualificació del batxillerat, acabar amb la visió finalista dels exàmens, i començar a treballar en propostes més agosarades per repensar l’educació postobligatòria, com establir l'obligatorietat d’uns estudis fortament orientatius i personalitzats per a tothom dels 16 als 18 anys, amb un gran ventall d’oportunitats d’elecció, amb itineraris aprofundits que permetin a cada estudiant escollir camí i gaudir d’un període veritablement personalitzat i compatible amb el món laboral”, rebla.
Les PAU “condicionen totalment què i com s’aprèn durant els dos anys de batxillerat que, a la pràctica, es converteixen en una cursa preparatòria per superar la selectivitat. Molts docents d’aquesta etapa també veuen, amb frustració, com es dediquen dos anys crucials a preparar un examen de pocs dies. “Fins i tot –subratlla Palacín–, també afecta els ensenyaments de 3r i 4t d’ESO”. El director de la Fundació Bofill té clar que en els últims anys s’ha impulsat, juntament amb Escola Nova 21, un moviment destacat de renovació pedagògica a Catalunya, amb una educació més vivencial i per projectes, però que topa contra un mur quan s’arriba a batxillerat. “Hi ha professors que, per exemple, intenten transmetre el pensament crític a filosofia, que es facin preguntes. Volen transmetre la passió per aprendre. Però en el moment que l’alumne pregunta si això entra per a l’examen ja estem perduts. Amb aquest sistema se substitueixen les ganes d’aprendre per només passar la prova i això és un empobriment de l’educació”, lamenta. “Es promou una memòria a curt termini. S’ensenya per aprovar, el que en anglès es coneix per teach to test. Els coneixements han de servir per consolidar les competències i, malauradament, passa poc”, prossegueix el director de la Fundació.
Eduard Vallory, exdirector d'Escola Nova 21 i president de Catesco (abans Centre Unesco de Catalunya), també és crític amb la selectivitat de les últimes dècades. “Un percentatge molt important de la selectivitat no respon a models competencials, i la selectivitat no pot continuar sent l’objectiu de facto d’aprenentatge. Hi ha una responsabilitat gegant de la selectivitat que, com a societat, hem d’afrontar”, reclama. Vallory matisa que quan parla de “competencial” vol dir que l’alumnat “articula tots els coneixements, informació, conceptes, actituds i valors per donar resposta a una situació real” de la vida quotidiana. Aquest analista social no entén com el govern català “no ha fet cap pas en els últims quatre anys, quan David Bueno havia fet una feina molt acurada": "Hi ha una responsabilitat de les persones que decideixen en l’àmbit de la selectivitat per no haver avançat gens en un canvi tan necessari”.
Canvis al batxillerat
A les vacances de Nadal, la directora de l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, Susanna Soler, va publicar un tuit en què reclamava un batxillerat que “reculli el llegat d’un currículum crític i creatiu de l’ESO i enlairi el desig de seguir aprenent”, juntament amb el hashtag #canviemelbatxillerat. La piulada ha rebut tants suports que a la iniciativa ja s’han adherit 60 docents a favor de reenfocar aquests dos cursos per fer-los més flexibles.
El departament d’Educació treballa des de fa uns mesos en un nou decret que ha d’introduir canvis substancials al batxillerat “perquè no s’orienti exclusivament a les PAU, sigui competencial, més flexible i amb itineraris més personalitzats”, segons Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització, explica a aquest diari. “No volem renunciar al coneixement, però hem de fer que aquest coneixement sigui útil”, diu. Els plans del departament, que s’han anunciat després de l’aparició de Canviem el Batxillerat, són crear una nova modalitat general en què els estudiants tinguin la possibilitat de “tastar altres branques del coneixement” i triar sobre la marxa, sense haver d’especialitzar-se d’entrada en una de les tres opcions que ara hi ha (científic/tecnològic, humanístic/social i artístic). És el que ja fan a Nova Zelanda o Escòcia, i el que ja recull la llei Celaá.
Eduard Vallory, president de Catesco, vol posar l’accent en les notes de tall per accedir a la universitat. “Detectem una relació viciada i negativa entre les notes d’accés a la universitat i la mala orientació a la secundària. Hi ha molts nois i noies que escullen els graus basant-se en la puntuació que tenen i no respecte al que volen fer”, a la seva vocació. Per a aquest expert: “Un dels processos més importants de la secundària hauria de ser orientar els estudiants, però el que malauradament acaba passant és que la selectivitat esdevé una orientació de facto. I acaba sent una mala orientació”, lamenta. "El problema de fons és que la selectivitat no només condiciona uns aprenentatges enfocats a l’examen i no a la maduració intel·lectual de l’alumnat, sinó que també acaba creant una gran confusió sobre itineraris acadèmics i vitals”, subratlla. I fa una proposta interessant als mitjans de comunicació. “Ningú ha fet l’esforç d’anar a buscar els alumnes que van sortir a la portada dels diaris amb la millor nota de selectivitat i comprovar què ha passat amb ells 5 o 10 anys després. La millor nota de tall no és garantia de res. Cadascú té unes competències i habilitats”, que s’han d’anar millorant en la vida personal i laboral, apunta. “Lamentablement, com a societat estem enviant aquest missatge: l’objectiu de l’aprenentatge del teu fill perquè triomfi és que tingui la millor nota de selectivitat”, conclou.