La sentència de la Manada ha sacsejat la justícia, la política i fins i tot l'economia

BarcelonaLa sentència del cas de la Manada està provocant un terratrèmol que desborda l'àmbit estricte de la violència contra les dones i està posant en qüestió el sistema judicial, el polític i fins i tot l'econòmic. Tant és així que ahir al matí a la manifestació de l'1 de Maig dels sindicats majoritaris a Barcelona la pancarta que encapçalava la marxa, portada només per dones, tenia com a lema: "No és abús, és violació". És a dir, el protagonisme de la jornada més important del sindicalisme no l'han tingut les demandes d'una pujada dels salaris o de les pensions –dos temes candents sobre els quals ara mateix hi ha negociacions importants amb la patronal i el govern– sinó la protesta per una sentència que una majoria de dones han viscut com un insult i una agressió.

El grau d'indignació ha obligat tots els polítics a posicionar-se, fins i tot més enllà del que els correspondria. Dilluns, per exemple, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va despertar les ires de totes les associacions de jutges i fiscals quan va insinuar, sense aclarir-ho, que el jutge que va fer el vot particular tenia "un problema singular". Inèdit que un ministre acusi un jutge, i a sobre sense aportar proves, sobrepassant així les seves atribucions. La petició de dimissió va ser immediata, tot i que és difícil que tingui cap efecte en un ministre que ja fa un any que està reprovat per tots els grups parlamentaris, menys el PP, per les seves ingerències en els múltiples casos de corrupció que afecten, precisament, el seu partit.

I és que la sentència de la Manada ha minat i qüestionat el sistema judicial d'una manera més àmplia i general del que fins ara havien fet altres moltes crítiques per casos diferents. Aquest qüestionament, però, pot tenir un efecte contagi que obligui per fi a plantejar canvis a fons en l'actual sistema. La contundent resposta al carrer, que tant ha molestat alguns jutges, va seguida d'altres iniciatives. Avui mateix publiquem que una associació d'advocats ha presentat una querella contra tota la cúpula del sistema judicial perquè considera que hi ha falta d'imparcialitat i d'independència respecte al poder executiu, al·legant que s'ho fan venir bé per situar jutges afins en els principals casos de corrupció que afecten el PP. A més, els advocats dels presos independentistes –com també expliquem avui a política– han anat denunciant les irregularitats que suposadament hi ha hagut en tot aquest cas, començant pel fet, afirmen, que es jutgi al Suprem i no al TSJC. I es podria seguir amb el cas Altsasu, els dels rapers o la sobreutilització política dels delictes d'odi.

En l'última enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió, el sistema judicial no arribava a l'aprovat en cap dels aspectes demanats, i la confiança en institucions com el Tribunal Constitucional o els tribunals de justícia era de tot just tres punts i escaig en una escala de 10. Tampoc deu ser casualitat que en l'últim CIS la corrupció i els partits polítics siguin la segona principal preocupació dels espanyols i que, des del 2015, quan la nota mitjana tot just superava el tres, no s'hagi preguntat per la confiança que inspira la justícia entre els espanyols. No s'hi atreveixen.