El sexisme que no se’n va de l’acadèmia
Fa unes setmanes esclatava la polèmica amb la publicació d’un monogràfic de la revista del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Arbor (núm. 778, ¿Hay mujeres más allá del feminismo? ), dedicat a presentar els “sostres de vidre” en la carrera acadèmica com un “tòpic desfasat”. La mobilització d’investigadores del CSIC i de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT) va forçar la dimissió del director de la revista, però el monogràfic encara no ha estat retirat.
Negar l’evidència és un objectiu quixotesc. L’informe She figures (2015) de la Comissió Europea, amb dades proporcionades per les universitats i centres de recerca europeus, mostra que -malgrat que s’assoleix la paritat entre l’alumnat que finalitza els estudis de grau (59% de dones) i de postgrau (47% de dones), així com en el primer nivell de la carrera acadèmica (45% de dones ajudants o lectores)- la tisorada de gènere en els nivells més elevats és molt pronunciada (37% de titulars o agregades i 21% de catedràtiques). A més, només el 20% de les institucions acadèmiques i el 22% dels organismes que regulen, avaluen o financen la recerca estan dirigits per dones, un sostre de vidre evident. Un altre dels tòpics que cal superar, segons l’abominable monogràfic, és el de la “discriminació femenina”. Es tracta d’un esforç il·lògic, ja que un dels sis pilars del European Research Council (ERC) i del programa europeu Horitzó 2020 és la promoció de la igualtat de gènere en la recerca, un àmbit en el qual, com posava de manifest el dossier sobre la ciència a Catalunya que va publicar l’ARA diumenge, queda molt camí per recórrer.
Nombrosos estudis han identificat diferents formes de discriminació, sobretot indirecta, que pateixen les dones, i han posat de manifest el sexisme que no se’n va de l’acadèmia. Davant un currículum idèntic (d’estudiants de doctorat o de persones candidates a una vacant), es tendeix a preferir l’home, en un procés en què els membres dels comitès de selecció fan una sobrevaloració de la productivitat i la competència en el cas dels homes i una infravaloració d’aquests aspectes en les dones. D’elles es qüestiona més sovint la capacitat d’iniciativa i lideratge i se’ls ofereix un sou més baix. Altres estudis assenyalen que com més homes integren aquests comitès, menys probabilitat tenen les dones de ser seleccionades. Actuen aquí tant els estereotips sexistes, disfressats de meritocràcia, com les xarxes informals masculines, que proporcionen als homes recursos expressius (empatia, confiança i preferència per altres homes) i instrumentals (accés privilegiat a les oportunitats de selecció).
D’altra banda, les investigadores amb criatures pateixen una sanció per maternitat i veuen reduïdes les possibilitats de contractació o promoció, mentre que no existeix una penalització semblant en el cas dels homes. A més, en aquelles institucions on es permet que dones i homes investigadors gaudeixin d’un permís de durada equivalent, s’observa que les dones l’utilitzen per dedicar-se a la cura del nadó però els homes es dediquen intensivament a la recerca, cosa que provoca un greuge comparatiu a l’hora d’avaluar les respectives productivitats en el moment de la promoció.
En la concessió d’ajuts a projectes de recerca els homes tenen més èxit que les dones. L’impacte de la recerca és un dels criteris més rellevants, mesurat en nombre de citacions de les obres (articles o llibres publicats). En totes les disciplines es produeix l’anomenat gender citation gap, que indica que són citats amb més freqüència els treballs publicats per homes. Aquesta bretxa s’explica per una recurrència més gran de l’autocitació per part dels homes (la societat patriarcal educa els homes en la sobreconfiança i les dones en la infraconfiança) i en la citació també més gran entre homes (a causa de la composició de gènere de les xarxes professionals del professorat i els seus estereotips de gènere).
La causa d’aquesta discriminació indirecta rau en bona mesura en el fet que la major part del personal acadèmic (que és qui integra els comitès de selecció) desconeix l’impacte diferenciat que processos aparentment neutrals en termes de gènere poden tenir sobre dones i homes. També rau en la manca de formació proporcionada per les institucions acadèmiques sobre les aportacions fetes pels estudis de gènere. De fet, la transversalitat de gènere en els continguts de la recerca, segons el mateix informe She figures, va del 0,1% en les enginyeries al 6% en les ciències socials. Les universitats i centres de recerca, doncs, estan negligint les directrius europees de promoure la ciència feta per dones (com a investigadores o responsables d’equips i institucions), per a les dones (anàlisi de l’impacte de la recerca en les dones) i sobre les dones (estudi de com el gènere i les relacions de gènere afecten els diferents àmbits de la vida).
