SGAE, aiguats i clarianes

Des de Sant Cugat del Vallès un lector que signa jomateix em convida a explicar la situació present a SGAE, atès que sóc membre de la Junta Directiva (d'un total de 39) i del Consell de Direcció (d'un total de 14). Per descomptat que atendré la petició amb molt de gust. Només un detall, a jomateix li hauria agraït que signés amb el seu nom i no encaputxat amb un pseudònim, perquè en dirigir-me a algú que porta passamuntanyes tinc la impressió que estic dialogant amb les FARC. Demà se celebrarà l'Assemblea General de SGAE a Madrid, amb el punt clau de l'aprovació dels comptes per part dels socis. Ja fa unes setmanes que corren rumors, acusacions, retrets, correus anònims (uns altres encaputxats; Adolfo Domínguez hauria d'obrir la Secció Passamuntanyes). L'objectiu a abatre és sempre el president Antón Reixa. Se'l fa responsable directe de totes i cadascuna de les decisions, quan moltes s'han votat per majoria en Consell o Junta. Quin pecat terrible hem comès? Mirar de combatre els falsos autors, els que signen obres sense haver-les ideat i que s'enduen uns guanys impressionants, i alhora eliminar l'escàndol de la música nocturna dels tarots, els bingos i semblants, aquells pianistes que toquen amb ulleres fumades en segon pla. D'aquesta manera beneficiem una immensa majoria de músics (compositors i lletristes) de televisió, mentre els afectats posen el crit al cel perquè ja no podran continuar tocant l'orgue d'aquesta canongia.

Si hi sumem els enyoradissos de l'Antic Règim i unes quantes intrigues palatines per obtenir la presidència d'un petit (en remarco la mida) sector contrari a Antón Reixa i a la gestió actual, obtenim les isòbares de la borrasca. Que a l'Assemblea de demà no s'aprovessin els comptes és el seu gran desig. Per això actuen a la desesperada, entre el melodrama, la tragèdia i el gran guinyol.