Machado i Almudena
L’escriptora Almudena Grandes ha escrit un article al diari 'El País' sobre la qüestió catalana. Per resumir: hi explica que ella ha defensat un referèndum legal, ha criticat les càrregues de l’1 d’Octubre i l’aplicació del 155 i s’ha mostrat partidària de la llibertat provisional dels líders independentistes presos. Però que això era abans. Que ara ha descobert que els independentistes som uns desagraïts que no hem apreciat aquest suport arribat des del centre de la Península. Ha arribat a aquesta conclusió quan ha vist que, en la nostra tossuderia, som capaços de posar en perill un govern progressista a Espanya. Tot té un límit! Almudena Grandes ha descobert, doncs, amb dolor, que allò que “semblava una bogeria, que un percentatge considerable de la població respongués al discurs 'patriotero' de les banderes, en realitat era una càrrega de profunditat destinada a esclatar amb èxit”. És a dir, que quan més ens comprenia i defensava, era quan pensava que érem dos milions de ximples entabanats per un discurs de baixa categoria. Com diria aquell, amb amics així no calen enemics.
Almudena Grandes ens adverteix que no ens convé acabar amb la paciència “dels que més s’han esforçat per comprendre’ns”. Tem que no ens hàgim adonat –ja se sap, som justets– que cada dia els caiem “más gordos”.
L’article no m’ha sorprès. Vaig entrevistar Almudena Grandes fa potser quatre anys i vaig veure la seva incomoditat quan li preguntava pel procés català. Aleshores ja n’estava farta, de nosaltres, per més que ara digui que s’ha esforçat a comprendre’ns. També vaig llegir el seu article indignat el mes de setembre de l’any passat sobre els fets del Parlament, en què parlava del “fanático brillo” dels ulls de Carme Forcadell.
No m’ha sorprès però m’ha donat la mesura exacta del que puc esperar de la intel·lectualitat espanyola. He llegit l’obra literària d’Almudena Grandes amb devoció. He repetit a tort i a dret que la seva novel·la 'El corazón helado' hauria de ser lectura obligatòria al batxillerat a tot l’Estat, per entendre d’on venim i quina Espanya va gelar el cor de Machado. És dolorós ara haver d’acceptar que a mi, a nosaltres, són totes dues Espanyes les que ens han gelat el cor per sempre més.
