Petita germana gran
EscriptoraHan nascut els bessons de la meva amiga. Un nen i una nena. El part, diu ella, ha estat llarguíssim però sense entrebancs. La mare és forta i valenta i els nadons estan bé. Alegria!
Plouen damunt de la família les felicitacions, els missatges de benvinguda, els millors desitjos de futur. I aleshores, algú pregunta: “I la germana gran, com està?”
La germana gran té tres anys. Tres anyets. Fins fa uns dies era una nena petita, tot just s’havia estrenat a P3, i avui ja és “la gran”.
De moment -i amb l’ajuda inestimable dels seus pares- la germana gran-petita està molt contenta amb l’arribada dels nadons. Els esperava amb la il·lusió amb què esperava fa unes setmanes els regals que havia demanat als Reis, entre els quals potser hi havia un parell de ninos idèntics (a la meva època hi havia uns ninos bessons, nen i nena, que es deien Dulcito i Dulcita, disculpeu la batalleta).
Però els pròxims mesos, com és evident, la petita germana gran haurà d’assumir el nou lloc que ocupa a la família (voldria evitar la metàfora monàrquica amb la qual es resumeix aquesta situació). M’agrada més dir que passarà de ser la petita a ser la gran i que passarà d’estar sola a tenir companyia.
El que és segur és que el dia del naixement dels seus germans serà un dia en què la seva vida -tan curta, encara- haurà canviat definitivament.
Ella serà per sempre més una persona diferent de la que hauria estat si aquest fet no s’hagués produït. I, arribats a aquest punt, m’hi adreço directament.
Estimada Vinyet: ets una nena molt afortunada. No hi ha cap regal que hagis rebut ni que puguis rebre d’ara endavant tan important com el que ara celebres. Aquests dos germans seran una companyia immillorable per caminar per la vida. Amb ells, tot serà millor. Les alegries seran més intenses, les vacances més divertides i les angoixes més fàcils de portar.
Això sí: et caldrà arrossegar el pes de la responsabilitat que solen incorporar els germans grans. Procuraràs protegir-los i estalviar-los dificultats.
A canvi, ells t’admiraran cosa de no dir. Voldran ser com tu, i això també és una responsabilitat afegida.
Vinyet, petita germana gran, et felicito per aquests pares valents i generosos i per aquest germà i aquesta germana que et faran la vida completa i, sens dubte, més feliç.
