Desigualtats i drogues al Raval: la comunitat com a agent de canvi
Directora general de la Fundació SurtA principis de juliol es va presentar al barri del Raval de Barcelona el manifest 'Compromís comunitari per un barri lliure de tràfic de drogues' , que vam firmar i avalar més de 80 entitats per denunciar, una vegada més, l’estigmatització a què se sotmet el barri i l’ús partidista o electoralista que sovint es fa de situacions com aquestes.
I és que el ressò públic i mediàtic que tenen algunes de les situacions o problemàtiques que es donen en barris com el del Raval ja és habitual. En aquesta ocasió, el focus ha estat la situació de consum i venda de drogues, un fenomen que no és nou però que torna a prendre rellevància a partir de diferents factors com l’augment de presència d'organitzacions criminals internacionals que trafiquen amb estupefaents, l'impacte del turisme atret pel seu consum, o l’augment dels coneguts narcopisos (habitatges buits que generalment s'utilitzen per al tràfic i el consum), que, com es diu al manifest, han augmentat la percepció d'inseguretat, malestar i problemes de convivència amb els veïns i veïnes del barri.
El manifest presentat, més enllà de ser una eina de denúncia i de crida a desenvolupar actuacions efectives per prevenir i erradicar situacions com aquestes, és també una mostra de la capacitat d’acció i unió del veïnat, col·lectius, organitzacions i institucions del barri. Una mostra de com, davant determinades situacions de conflicte, desigualtat o injustícia social, el treball cooperatiu i l’acció comunitària esdevenen claus.
És, precisament, des d’un enfocament comunitari que promogui la interrelació i el diàleg i que prioritzi el bé comú, des d’on es poden revertir determinades situacions de dèficit social i construir una convivència positiva, malgrat que no estigui exempta de conflictivitat.
El Raval n’és un clar exemple per la seva diversitat, la seva convivència cultural i religiosa o la seva compromesa i enfortida xarxa associativa i d’entitats, que treballen diàriament per transformar el barri, amb i des de la ciutadania. Un barri que, com molts altres, sap que la generació de canvis que millorin determinades situacions socials passa primerament per la implicació i corresponsabilització de les persones, col·lectius o institucions que en formen part.
En aquest mateix sentit, i en un context de creixement continuat de les desigualtats i de risc de fractura de la cohesió social com el que vivim, es fa més necessari que mai repensar estratègies i polítiques encaminades a construir una ciutadania més activa. Una ciutadania compromesa, que es vagi construint des de nous models de relacions socials, més igualitàries, des del respecte i el reconeixement mutu. Per això, cal incidir, en primera instància, allà on es construeixen la majoria d'aquestes relacions, als espais de més proximitat, a les comunitats, als barris i territoris de pertinença.
I és que als barris amb forta acció comunitària és precisament on es detecta una millora de la percepció de determinats indicadors socials de salut, convivència, etc. fruit, en gran part, del procés de construcció conjunta de problemes i solucions.
Cal, per tant, assegurar comunitats enfortides, més articulades i organitzades, i garantir la corresponsabilització de les administracions locals i altres agents socials implicats. És igualment important donar valor i visibilitzar aquelles iniciatives comunitàries, com la que s’ha impulsat al Raval a través del manifest presentat, que mostrin l’impacte que té la participació de la ciutadania, i el seu empoderament, per afrontar els nous reptes socials.
Avançar en la coproducció de polítiques públiques i apostar clarament pel treball comunitari, intercultural, feminista i des d'un enfocament de drets, és una estratègia ineludible per combatre la reproducció de noves desigualtats i situacions de desavantatge social i construir societats més equitatives i sostenibles.