Mapes comparatius 2011-2015: descobreix on puja el sobiranisme i on creix el constitucionalisme, poble per poble

Politòleg de la UBAnalitzar les eleccions locals en clau nacional és inevitable, però també arriscat. Sempre observem un reflex clar de les tendències generals en els resultats locals, però quan ens acostem al detall cal tenir en compte les dinàmiques locals que, en alguns casos, són molt importants. ¿Com s’explicaria, si no, el gran contrast entre l’evolució del PSC a Santa Coloma de Gramenet, on creix un punt, i la seva desfeta a Badalona, on els socialistes han perdut 13 punts? Les eleccions municipals ens donen pistes de cap on van les tendències nacionals de vot, però quan anem al detall cal matisar l’anàlisi i considerar les distorsions que la política municipal introdueix.

Mapa interactiu de l'increment del vot sobiranista

(Variació de la suma CiU+ERC+CUP 2011-2015: la intensitat del color indica el grau d'increment)

(Si cliqueu a la icona de sota dels botons de zoom podeu veure-ho a pantalla completa)

Si ens ho mirem en termes generals, no hi ha dubte que aquestes eleccions es mantenen en el cicle a l’alça del sobiranisme polític. Com s’ha dit a bastament aquests dies, al conjunt de Catalunya les formacions sobiranistes han crescut 8 punts respecte al 2011 i, el que és més important, el creixement ha sigut força repartit al llarg del territori. Al marge de les dinàmiques locals, les eleccions municipals del 2015 constitueixen un pas més en l’extensió de la penetració electoral del sobiranisme. El 2011 les tres formacions van sumar un 38% del vot a les eleccions municipals i, un any després, el 2012, arribaven a un 48% a les eleccions al Parlament. De fet, és un patró històric: les eleccions al Parlament són la cita en què les formacions sobiranistes obtenen més bons resultats, en bona mesura perquè quan els electors voten en clau catalana tendeixen a afavorir aquestes formacions. Per això un 45% de vot municipal és un bon auguri per a les eleccions al Parlament, ja que habitualment les formacions sobiranistes sumen entre 8 i 10 punts més a les eleccions autonòmiques que a les municipals anteriors. Possiblement en aquest cas la diferència no serà tan important, perquè hi ha un sostre que és difícil de traspassar, però en tot cas és raonable esperar per al 27 de setembre un resultat clarament per sobre del 46% de diumenge per a les forces sobiranistes.

També a l’àrea metropolitana

Territorialment, cal destacar la relativa homogeneïtat del creixement sobiranista. Més enllà de dinàmiques locals, el sobiranisme avança respecte al 2011 també a les zones en què tradicionalment ha tingut més dificultats per penetrar, singularment l’entorn metropolità de Barcelona. Cal tenir en compte que bona part d’aquest creixement es deu a la irrupció, o retorn, d’Esquerra a molts ajuntaments d’on havia sortit el 2011. Fa quatre anys Esquerra encara pagava cara la factura del segon tripartit i ara està plenament recuperada.

A més, la recuperació d’ERC ha sigut compatible amb la irrupció de la CUP i de candidatures vinculades a la CUP en molts municipis. Certament, en alguns d’aquests casos una part important del vot d’aquestes candidatures possiblement correspon a l’entorn de Podem, però en tot cas la capacitat de la CUP de participar en aquests projectes locals amplis i bastir-los li ha permès tenir presència i ser decisiva en ajuntaments on fins ara no tenia cap regidor. I fins i tot on la CUP ha quedat al marge de candidatures més àmplies, els seus resultats han sigut generalment molt bons, com en el cas de Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat.

Mapa interactiu de l'increment del vot constitucionalista

(Variació de la suma PP+PSC+C's 2011-2015: la intensitat del color indica el grau d'increment)

(Si cliqueu a la icona de sota dels botons de zoom podeu veure-ho a pantalla completa)

El desgast constitucionalista

En el camp constitucionalista, en canvi, l’ascens de Ciutadans no ha compensat la davallada del PSC i el PP. La feblesa i desgast de les grans formacions polítiques espanyoles, que s’ha notat a tot l’Estat, és el principal llast que té el constitucionalisme a Catalunya per plantar cara al projecte sobiranista. L’emergència d’una formació com Ciutadans prometia posar fre a aquest desgast, i en part ha sigut així. Però no prou per evitar que, en el seu conjunt, les formacions que defensen no trencar l’actual marc constitucional hagin retrocedit clarament a bona part del territori.

Això és, en bona mesura, perquè una part important de les pèrdues socialistes sembla que han anat a candidatures articulades al voltant de plataformes de nova creació com Barcelona en Comú o Guanyem Badalona. Aquestes plataformes, que tenen una posició molt més clara que els socialistes en la qüestió del dret a decidir, en alguns casos incorporaven referents o organitzacions obertament independentistes. Per tant, la dinàmica política d’aquestes eleccions sembla contribuir a fer bascular el centre de gravetat de la política catalana cap a un projecte de trencament amb l’ statu quo. La concreció d’aquesta ruptura està molt oberta, però no sembla que la dinàmica política catalana doni símptomes gaire tranquil·litzadors per als que voldrien que no canviés el marc institucional actual.

[Nota: Hem corregit alguns errors de les dades dels mapes interactius a les 18.00]