Del bipartidisme al tripartidisme: tot el que ens diu l'últim CIS

Cap de PolíticaEl primer sondeig del 2015 amb intenció de vot del CIS, l'ens demoscòpic del govern espanyol, ha constatat el tomb històric que viu la política espanyola i que obligarà a pactes fins ara inèdits. Del bipartidisme imperant des de principis dels 80 es passa a una pugna entre tres actors: el PP, el PSOE i Podem. Aquest darrer partit, només amb un any de vida, se situa com a segona força –primera en intenció directa de vot, és a dir, sense cuina– i deixa els socialistes ensorrats. Les referències al desballestat Pasok grec prenen més sentit que mai. Aquestes són les cinc claus de l'enquesta feta pública aquest dimecres:

1. El 'ni de dretes ni d'esquerres' triomfa: El sondeig constata que els votants de Podem són els que se situen més a l'esquerra, però també que les seves aparicions mediàtiques, l'ambigüitat i el populisme del seu discurs per no 'espantar' cap vot i el desgast dels partits tradicionals –ensorrats per la gestió de la crisi i els casos de corrupció– els estan donant rèdits fenomenals, si més no a les enquestes. Podem aglutina l'esquerra i fins i tot capta vot de la dreta, i en un any s'ha situat al centre de la vida política espanyola. L'estudi situa el partit de Pablo Iglesias com a primera força en vot directe, com ja va passar al d'octubre.

2. El PSOE, en caiguda lliure: Els socialistes surten molt malparats de l'ascens de Podem. Si la tendència es consolida o va a més a les eleccions espanyoles de finals del 2015 o principis del 2016, Pablo Iglesias i Mariano Rajoy sembla que estan en condicions de disputar-se la presidència del govern, i Pedro Sánchez no podrà fer altra cosa que triar amb qui pacta. De moment, ha optat per oferir més pactes d'estat com el del jihadisme al PP, i el que faci Susana Díaz després de les eleccions del 22 de març a Andalusia pot donar algunes pistes. La valoració de Sánchez i de la feina del seu partit a l'oposició és dolenta. A ell el 78% dels enquestats li té poca o cap confiança, i el 58% jutja dolenta o molt dolenta la tasca del PSOE a les Corts. Sánchez no funciona, però sí que pot argumentar que els registres d'Alfredo Pérez Rubalcaba encara eren pitjors que els seus.

3. El PP no pot dormir tranquil: Els dirigents del partit de Mariano Rajoy i els seus corifeus mediàtics faran una lectura positiva del CIS perquè, al cap i a la fi, es mantenen com a primera força. El PP passaria, però, del 44% de vots que el 2011 li van donar una majoria absoluta folgada al 27%. Amb aquest plantejament, l'única opció de pacte que tindria passaria pel PSOE i per explorar un terreny fins ara desconegut. Els populars, que no rendibilitzen la suposada sortida de la crisi i que paguen els grans casos de corrupció que els afecten, poden començar a patir aquesta situació al maig. Ningú compta que revalidin les majories absolutes a Madrid i al País Valencià, els seus dos grans feus autonòmics, i hauran d'abandonar el poder o compartir-lo. I si la valoració de Sánchez és dolenta, la de Rajoy encara és pitjor: el 86% li té poca o cap confiança i el 68% jutja dolenta o molt dolenta la gestió del seu govern, on tornen a suspendre tots els ministres i la nota més alta la té Soraya Sáenz de Santamaría, amb un 3,1. La bona valoració que, per exemple, havien tingut tradicionalment els ministres de l'Interior queda molt lluny. El català Jorge Fernández Díaz obté un 2,3.

4. Del bipartidisme al tripartidisme: IU i UPyD duen anys reivindicant-se com una 'tercera via' i com la forma més efectiva de posar fi al bipartidisme i a l'alternança entre el PSOE i PP. Podem els ha robat la cartera. La seva aparició ha donat lloc a un tripartidisme amb tres formacions que se situen a l'entorn del 25% dels vots. El partit de Pablo Iglesias i una certa consolidació de Ciutadans, que treu el cap amb un 3% però a qui la llei electoral no ajudaria a obtenir grup parlamentari, frenen de forma clara el creixement dels partits que lideren Cayo Lara i Rosa Díez. Esquerra Unida, internament fracturada per l'estratègia a seguir amb Podem, s'havia arribat a enfilar per damunt del 10% en algunes enquestes, però ara amb prou feines superaria el 5%. Unes xifres similars obtindria UPyD. Tots dos tindrien problemes per obtenir grup parlamentari.

5. CiU i ERC no s'escapen del vendaval: Al sondeig de juliol del 2014, el primer en què apareixia Podem com a tercera força amb un 15% dels vots, ERC obtenia un 3,3% de vots al conjunt de l'Estat. Tenint en compte que Alfred Bosch va obtenir un 1% del vot el 2011, era un resultat magnífic. D'aquell 3,3 es va passar al 2,3 a l'octubre de l'any passat i a un 1,6 aquest gener. La baixada dels republicans en estimació de vot no és tan acusada als sondejos electorals al Parlament de Catalunya, fet que confirmaria els temuts efectes vot dual entre les catalanes i les espanyoles del qual tant anys va ser víctima CiU. De fet, segons el CEO de novembre, Podem guanyaria unes generals a Catalunya. En relació amb el darrer sondeig, CiU també baixa –del 3,8 al 3%– i treu un resultat força inferior al que Josep A. Duran i Lleida va obtenir el 2011, el primer cop que els nacionalistes van guanyar unes eleccions al Congrés a Catalunya. El sobiranisme confirma els seus motius de preocupació.