SOS de les entitats socials: estan escurades i endeutades

BarcelonaEls comptes del 2022 encara no s’han tancat, però les entitats del tercer sector ja tremolen. A la "dècada perduda" per les retallades i l’impacte de la pandèmia encara s'hi ha de sumar la variable de la inflació, que els ha acabat de desequilibrar pressupostos, dependents bàsicament del finançament públic. Els sobrecostos en la factura energètica estan escurant les caixes de les associacions sense ànim de lucre que atenen els col·lectius més vulnerables quan encara no s’havien recuperat de les batzegades anteriors. Encara s’estan recollint les dades de les 3.000 entitats, però Marta Obdulia, coordinadora del Grup de Treball de finançament de la Taula del Tercer Sector, la plataforma que aplega 35 federacions d’entitats, calcula que el 90% estan pagant els interessos de crèdits contrets per sobreviure.

A més, a aquestes dificultats s’hi afegeix la burocràcia, exigida per la llei de transparència, que exigeix condicions per rebre ajudes públiques. Les administracions "cusen a requeriments", imposen "terminis impossibles" i fiscalitzen a l’euro, cosa que obliga les entitats a abocar temps i esforços del personal –és a dir diners–. En aquest sentit, Marta Melgosa, presidenta del Comitè 1r de Desembre, el paraigua de les entitats que atenen el VIH/sida, indica que aquesta "violència institucional" posa al límit la viabilitat dels projectes assistencials i també la continuïtat de les plantilles. 

Per contra, les subvencions no arriben quan es necessiten. I per embolicar la troca, les aportacions de fundacions privades i les donacions també s’han frenat, assenyala la directora de la Federació Catalana del Voluntariat Social, Eulàlia Mas, que apunta que les associacions han hagut d’"espavilar-se per sobreviure" tirant estalvis o desfent-se de patrimoni, ja que, per exemple, la via de cobrar per fer formacions externes se n’ha ressentit i són diners que ja no entren a la caixa. "La capacitat de noves captacions ja no dona per a més, i ara ja es treu només per cobrir el dia, però no per obrir nous projectes", constata Víctor Galmés, que ha substituït el conseller Carles Campuzano al capdavant de Dincat, la gran patronal de la discapacitat intel·lectual. La solució, apunta Melgosa, és fer pressupostos plurianuals, que donarien estabilitat. Si no, avisa, no hi ha altra alternativa que reduir les hores d’atenció i, en conseqüència, són els usuaris els més perjudicats. 

A la Fundació Arrels han posat números a la magnitud de la tragèdia: un dèficit de 757.000 euros, uns 400.000 més dels que preveia a l'inici de l'any, a conseqüència de l'encariment dels lloguers i subministraments, i que s'ha atès una xifra rècord de persones sense llar. El director de l'entitat, Ferran Busquets, admet que els ingressos, un 70% dels quals són de fons privats, han caigut i, a hores d'ara, temen que si no arriben donacions extres, hauran de deixar fora nous usuaris i, fins i tot, no descarta que a partir del gener hagin d'hipotecar immobles o endeutar-se a llarg termini. "Revertir els 432.000 euros de dèficit no previst ens aniria bé, però a llarg termini necessitem el suport dels ciutadans", s'esplaia.

Tarifes congelades

Per rematar-ho, a hores d'ara encara no s’han pagat moltes subvencions concedides per a aquest any i no s’aplica l’augment del 3% de les tarifes dels serveis socials pactat per a aquest 2022 perquè Drets Socials encara no n'ha publicat l'ordre ni ha demanat les factures complementàries. Amb tot, l'avís és que amb l’escalada dels preus, es veu ja del tot insuficient. "Ja no podem estrènyer-nos més el cinturó perquè no ens queden forats", afirma Laia Grabulosa, directora de La Confederació –la patronal que aglutina 1.200 empreses del tercer sector–, per il·lustrar que magres estan les finances. 

El crit d’alerta, el SOS de les entitats, no és nou, i La Confederació calcula que caldria una injecció de 180 milions d’euros extres per poder posar-se al dia, encara que és una estimació anterior a l’esclat de la inflació. És per això que fa anys que les entitats reclamen una llei del tercer sector, ara ja al Parlament, que doni un marc jurídic que reguli la relació amb les administracions. "No volem ser el germà pobre de l'estat del benestar, ens mereixem un tracte millor com a servei públic que som", afirma Obdulia. 

Nou model de finançament

La queixa es tradueix en la reclamació d’un nou model de finançament perquè el que hi ha ara, d’atorgar subvencions de lliure concurrència i contractes per serveis, condemna les entitats a la inseguretat més absoluta. Es calcula que el sector ha hagut d’avançar més de 33 milions d’euros per poder mantenir la seva tasca d’atenció i suport als seus col·lectius i no haver d’abaixar la persiana. 

Les subvencions arriben tard, tant que fins i tot les entitats comencen a oferir el servei abans de saber si l’administració els donarà l’ajuda, acceptant el risc que potser finalment se’ls rebutja la proposta. "Ens obliga a arriscar-nos, a gastar sense saber si ens ho cobriran", continua Obdulia. Per això, moltes entitats no tenen altre remei que endeutar-se perquè la perversió del sistema –assenyalen les fonts consultades– fa que les associacions i empreses que no estiguin al dia en el pagament dels impostos quedin fora d’una convocatòria pública. 

La inflació i l’augment de la factura elèctrica estan tenint un impacte brutal en els serveis residencials, menjadors socials o centres ocupacionals: el preu del menjar s’ha disparat i la llum i el gas estan en màxims sostinguts, fins al punt que la despesa s’ha "multiplicat per 300", assenyala Enric Cardús, vicepresident d’AMMFeina, plataforma de les entitats que promouen l’ocupació de les persones amb malalties mentals. "En 13 anys hem hagut de batallar amb la congelació dels pressupostos i els augments del 3% dels últims dos anys són insuficients", es queixa. El gran neguit és què passarà el 2023: "Necessitem pressupostos ja", se sent per tot el sector, que adverteix que estan en una situació mai vista. "La crisi ens agafa sense haver-nos recuperat de les anteriors i havent tirat de recursos propis, així que per supervivència del sector hem de tenir uns comptes actualitzats", apel·la Galmés a Govern i Parlament. 

Pressupostos nous que augmentin les partides per als serveis socials, tenint en compte l'increment de demanda i de despeses de tresoreria. Els treballadors del tercer sector reclamen des de fa anys una millora en el finançament per incrementar els salaris, que són un 35% inferiors als que s’ofereixen a la xarxa pública. "Si no hi ha una millora del finançament, serà difícil millorar les condicions laborals [de les plantilles]", deixa dit Grabulosa.