Els Stay Homas s’instal·len als telenotícies
El grup musical Stay Homas va néixer i fer-se viral durant el confinament. Un cop es van començar a fer populars a través de les xarxes socials, el Telenotícies vespre de TV3 en va recollir el fenomen. Era el 5 d’abril i els presentava oficialment en societat explicant qui eren i com s'havien convertit en la banda sonora del confinament. Des d’aleshores, els Stay Homas i el seu cubell de fregar blau cel han fet acte de presència en un nombre inacabable de telenotícies: per parlar dels concerts als balcons, de la música del confinament, de la polèmica pel concert solidari de l’Ajuntament de Barcelona, de com s’amenitzaven els aplaudiments a les vuit del vespre i de les múltiples versions que hi ha hagut del seu èxit Gotta be patient. El primer va ser Michael Bublé i el 31 de maig el Telenotícies vespre s’acomiadava amb les versions fetes arreu del món. Aquest mes s’està fent difícil trobar una edició del telenotícies on no incloguin una imatge dels Stay Homas. El 4 de juny, el 5 de juny, el 7 de juny i el 9 de juny, en les edicions migdia o vespre o fins i tot per duplicat. Els Stay Homas més que cantar perquè ens quedem a casa ja sembla que els tinguem a dins de casa instal·lats gràcies al suport incondicional dels telenotícies. Sense cap mena de dubte, no només són el fenomen musical del confinament sinó el fenomen informatiu del coronavirus.
Altres coses fetes a casa
Una altra plataforma que ha volgut aprofitar el confinament per veure’n les possibilitats creatives ha sigut HBO Espanya. Ha utilitzat aquestes circumstàncies surrealistes de reclusió forçada per veure si, d’alguna manera, estimulaven l’enginy dels autors del país i generaven relats de ficció interessants. El resultat ja s’ha estrenat. En casa és una sèrie de cinc capítols independents, dirigits i interpretats per professionals que convivien durant el confinament. I, tot sigui dit, l’experiment (que potser és el concepte que millor defineix aquesta proposta) no transcendirà per la seva qualitat. En casa és víctima, lògicament, d’una factura que converteix la sèrie en un projecte de final de curs de comunicació audiovisual. Les trames són allargassades inútilment. Amb quinze minuts podrien explicar el mateix. Millor així. Si l'audiovisual funcionés amb aquestes condicions limitades del confinament, la situació només contribuiria a precaritzar encara més el sector.
Esborrar el racisme
Excel·lent resum al TN migdia de dimarts sobre com el món audiovisual intenta eliminar els continguts racistes de les seves plataformes amb una acció esperpèntica. Censurar Allò que el vent s’endugué, amagar el reality policial Cops perquè precisament confirma l’agressivitat policial contra els afroamericans o retirar Little Britain per les seves burles no és la solució. Esborrar el racisme del passat és inútil quan el que convé és posar-lo de manifest per denunciar-lo i no repetir-lo. Si mai es disposen a esborrar també els continguts masclistes, aquell dia quedaran les plataformes buides de contingut.