La Supercopa gradua Araujo i Mingueza en un Barça rejovenit

BarcelonaMarc-André ter Stegen, per les seves aturades determinants tant durant el partit com en la tanda de penals contra la Reial Societat, i Riqui Puig, per marcar el llançament decisiu i sortir de l’ostracisme, van ser els dos noms del Barça que van acaparar tots els titulars després de superar les semifinals de la Supercopa. Però en un esport coral com és el futbol, altres jugadors, fins fa ben poc gairebé desconeguts per al gran públic, també van firmar una actuació de notable. Es tracta de Ronald Araujo i Óscar Mingueza.

El central uruguaià, que arribava a la semifinal després de patir una sobrecàrrega als músculs isquiotibials de la cuixa dreta, va partir d’inici fent parella amb Clément Lenget. Araujo està demostrant les qualitats que l’actual secretari tècnic, el lleidatà Ramon Planes, va veure en ell per insistir en portar-lo al Barça. Planes ja tenia controlat el defensor uruguaià abans d’entrar a treballar per a l’entitat blaugrana. Seguia el jugador des que el va veure debutar a la Segona Divisió del futbol uruguaià amb el CA Rentistas, quan tenia 17 anys. La fortalesa i la mentalitat d’Araujo van ser factors clau per captar l’atenció del secretari tècnic, convençut que calia dur el central a Barcelona, on es va començar a foguejar al filial. El Reial Madrid també es va interessar per ell, però la proposta blanca va arribar tard, pocs dies abans que es tanqués el seu fitxatge definitiu pel Barça a canvi d’1,7 milions d’euros més variables l’agost de l’any 2018.

Després del fitxatge frustrat d’Eric García a les portes del tancament del passat mercat de fitxatges, la baixa de llarga durada de Gerard Piqué i el dubtós estat físic de Samuel Umtiti han obert les portes del primer equip de bat a bat a Araujo. L’uruguaià, que aquest curs acumula 13 participacions (nou a la Lliga, tres a la Lliga de Campions i una a la Supercopa), s’ha convertit en el líder de la defensa, fins i tot per davant de Clément Lenglet, que ha tingut alguns alts i baixos aquest curs. Araujo té una taca negra en el seu breu però prometedor historial amb el primer equip: l’errada que va cometre en l’empat contra l’Eibar al Camp Nou en l’últim partit del 2020. Després del duel, l’uruguaià no es va amagar i va voler donar la cara: va explicar que no pot cometre errades com la d’aquell dia, demostrant que les ferides el fan créixer. Exercici de personalitat amb només 21 anys i un grapat de partits amb la samarreta del Barça.

Mingueza aprofita les oportunitats

De fet, si Araujo no ha jugat més és perquè ja va patir una lesió que el va deixar un mes fora de combat al novembre. Aquesta baixa, juntament amb els mateixos condicionants que van catapultar l’uruguaià al primer equip, van donar l’oportunitat de sumar protagonisme a Mingueza, futbolista que ha passat per totes les categories del futbol formatiu de La Masia. Tot i que Mingueza és central, la lesió de Sergi Roberto -que s’espera que torni entre finals de gener i principis de febrer- i les molèsties de Sergiño Dest també li han obert l’escletxa de sumar minuts com a lateral dret.

De fet, una de les primeres vegades que Ronald Koeman va veure en directe Mingueza jugant un partit oficial va ser en la primera jornada del grup E de la Segona Divisió B, a l’estadi Johan Cruyff, que enfrontava el filial amb el Gimnàstic de Tarragona. En la temporada del seu debut amb el primer equip acumula les mateixes participacions que Araujo aquest curs: 13 (nou a la Lliga, tres a la Champions i una a la Supercopa). Tot i que l’uruguaià ha disputat més minuts: 1.013 davant 905.

Ja sigui per urgència o per necessitat, tots dos estan comptant per a Ronald Koeman en un Barça rejovenit. L’equip que en el duel contra el Bayern de Munic a Lisboa fregava els 30 anys de mitjana va sortir amb un onze contra la Reial Societat que no arribava a una mitjana de 26 anys.