El Suprem no esperarà el TJUE per notificar la sentència del Procés

PeriodistaEl tribunal del Procés està determinat a notificar la sentència en els primers dies d’octubre sense esperar la decisió de la qüestió prejudicial sobre la immunitat obtinguda per Oriol Junqueras al ser elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha convocat la vista oral per escoltar les parts el 14 d’octubre, però el Suprem estima, segons fonts judicials consultades per l’ARA, que la sentència podria trigar mesos, de manera que, en principi, es disposa a notificar la seva sentència abans. El tribunal de set magistrats ja treballa amb l’esborrany del text del president i ponent, Manuel Marchena.

Al plantejar la qüestió prejudicial, el tribunal va buscar “encapsular” les preguntes a la situació processal-personal de Junqueras, és a dir, a la denegació per part del tribunal del permís sol·licitat perquè pogués acudir a jurar o prometre el càrrec d’eurodiputat el 17 de juny davant la Junta Electoral Central (JEC) a Madrid i, també, a la prohibició perquè viatgés fora d’Espanya per prendre possessió de l’acta el 2 de juliol al Parlament Europeu.

Fer dependre la notificació de la sentència del Procés -tot sembla indicar que la sentència es podria comunicar a primers d’octubre- respecte al que decideixi el TJUE implicaria endarrerir-la també per als altres onze acusats. Per al tribunal, Junqueras és, a falta de Carles Puigdemont, clau: “el motor principal de la rebel·lió”, en paraules del fiscal Javier Zaragoza.

I, a més, si el TJUE considera que calia, com planteja la defensa de Junqueras, presentar el suplicatori per actuar contra l’exvicepresident de la Generalitat a l’haver adquirit el 26 de maig la condició d’eurodiputat, i el Suprem el sol·licita a l’Eurocambra, caldria esperar també aquesta decisió abans de notificar la sentència.

Fonts del Suprem consultades per l’ARA assenyalen que si en efecte el TJUE conclogués que calia sol·licitar el suplicatori al Parlament Europeu a partir del 26 de maig, el tribunal hauria de posar en llibertat Junqueras. Perquè hauria procedit contra ell després de ser elegit, encara que la seva situació fos preexistent, sense l’autorització prèvia (suplicatori).

“Si el TJUE anés per aquest camí, el de considerar que calia el suplicatori, no seria possible sotmetre a mesures cautelars un europarlamentari -va assenyalar la font-. I caldria posar-lo en llibertat fins que es resolgués aquest suplicatori”.

Altres fonts sostenen que el Suprem hauria de ser fidel al plantejament de la qüestió prejudicial. “Aquesta paraula vol dir que no pot resoldre fins que s’aclareixi el dubte. Altrament es buida la qüestió”, va dir una font jurídica consultada. Aquestes fonts qüestionen també l’“encapsulament” i la reducció de la qüestió prejudicial al permís per sortir o no de presó per jurar o prometre el càrrec d’eurodiputat.

Nul·litat de les actuacions

“Si el TJUE diu que és necessari el suplicatori, que l’autorització per procedir contra un parlamentari era necessària en qualsevol moment del procediment, per a qualsevol actuació judicial que se segueixi contra ell, llavors el que està clar és que com que aquest suplicatori no s’ha sol·licitat ni concedit totes les actuacions posteriors al moment en què va adquirir la seva condició de parlamentari són nul·les de ple dret perquè es produeix una vulneració constitucional”.

La font va afegir: “Perquè precisament si sense suplicatori no podies denegar el permís per sortir de presó, ¿com podies imputar un parlamentari, obrir-li judici oral, jutjar-lo, i condemnar-lo? Llavors per a què serveix la garantia constitucional quan, a més, la condemna implica la inhabilitació, la pèrdua de l’escó? Tot el que s’ha fet no es pot convalidar retroactivament demanant el suplicatori. Això obriria la porta perquè qualsevol jutjat procedeixi contra un eurodiputat i intenti convalidar la seva actuació després”.

Si Luxemburg dona la raó a la defensa de Junqueras, doncs, la justícia espanyola tindrà un problema. I dels grossos.