Normalitzant el racisme
Després de l’atac terrorista a la mesquita de Nova Zelanda, l’atac al centre de menors de Castelldefels i a Canet queda clar que el racisme existeix i guanya terreny. Els partits polítics i grups d’extrema dreta estan guanyant representació parlamentària i mediàtica a tot Europa. És evident, doncs, que el racisme avança si no se’l combat. I a l'hora d'implementar mesures valentes, les administracions tenen un paper fonamental.
Sabem que vivim en un sistema racista i que les discriminacions són conseqüència d’una realitat estructural. Per això el racisme no és només un comportament individual que pugui dur a terme una persona, sinó que és conseqüència de tota una estructura que s’estableix sobre una concepció racista i colonial. El racisme perviu a tots els nivells: a les escoles, als llocs de treball, a la nostra vida personal i familiar, a les institucions, als mitjans de comunicació, etcètera. I, com passa sempre, el primer pas ha de ser reconèixer el problema i assenyalar responsabilitats. No s'hi val a amagar el cap sota l’ala, però moltes vegades les administracions minimitzen el problema, i això, sens dubte, no afavoreix la resolució del problema sinó que el perpetua.
Confesso que des de fa un temps la normalització del racisme social és un fenomen que em preocupa i em genera malestar. A les xarxes socials hi veiem agressions racistes al tren, al metro, a botigues de roba, i sembla que són episodis normals, però no ho haurien de ser. I em pregunto què fan les administracions per evitar-los.
El 21 de març va ser el Dia per l’Eliminació de la Discriminació Racial i, en el marc d’aquesta celebració, el dissabte 23 es va fer una manifestació a Barcelona. Va ser el moment d’assenyalar les administracions que no estan assumint la seva responsabilitat.
Les administracions són responsables de desenvolupar els mecanismes necessaris per poder denunciar i erradicar el racisme. Mai poden convertir-se en les perpetuadores d’episodis d’odi (recordem que els cossos de policia i seguretat practiquen aturades per perfil ètnic, en el que és una pràctica racista i contrària als drets humans), ni els haurien de permetre a causa d'una falta de vigilància, ni haurien de revictimitzar les persones afectades (com passa en el sistema judicial, que reprodueix el racisme i no el condemna). El mateix passa amb els mitjans de comunicació, que es converteixen moltes vegades en altaveus de missatges d’odi (recordeu els missatges racistes de Vox emesos per televisió sense cap mena de pudor).
No podem permetre que les institucions defugin la seva responsabilitat. Hem de continuar exigint la fi del racisme institucional. Per això no s'hi val a dir que el racisme institucional no existeix, o a deixar de fer crítica interna, molt necessària per entendre que per culpa d'una falta de compromís polític no s’estan fent bé les coses.
No ens hem d'acostumar al racisme institucional. No podem acceptar que el sistema és així. Només espero que passada la temporada electoral totes les promeses antiracistes que de ben segur es faran per guanyar vots es materialitzin i no quedin en paper mullat.