La Tàpies combat l’apatia amb el ‘Roi soleil’ d’Albert Serra, Hannah Collins i Ariella Azoulay

BarcelonaEl director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, prefereix parlar de “projectes” que d’exposicions, i en la programació d’enguany continuarà la dinàmica de l’any passat d’organitzar-se a partir de dos produccions: “La feina que va fer la fundació quan va néixer ara la fan altres institucions com el Macba i el MNAC, i nosaltres n’hem de fer una altra. La fórmula de dos projectes és bona i, a més, a Barcelona no tenim un nivell de visitants tan elevat”, afirma Carles Guerra. Tot i així, no abandona les múltiples col·laboracions amb altres institucions i els projectes residents que acull al mateix edifici de la fundació, com la Fundació Han Nefkens.

Pensant en el 30è aniversari de la institució i el centenari del naixement de Tàpies el 2023, enguany es podran veure dues exposicions centrades en l’artista i la col·lecció de la fundació. Una és Antoni Tàpies. Col·lecció. Sèrie certeses sentides, una revisió de la sèrie d’obres que Tàpies va fer amb els materials amb què protegia el terra de l’estudi, trenta anys després de la primera exposició que en va fer Manuel Borja-Villel, que aleshores era el director de la fundació (març-gener del 2020). L’altra exposició, Antoni Tàpies. Teatre (octubre-gener del 2020), s’emmarca dins l’Any Brossa i el 90è aniversari del músic Josep M. Mestres Quadreny, perquè va treballar conjuntament amb tots dos en alguns dels sis projectes escènics de Tàpies entre els anys 1961 i 1989. També al març arribarà Albert Serra. Roi soleil (fins al juny), en què es podrà veure la pel·lícula que el cineasta va fer amb un dels seus actors fetitxe, Lluís Serrat, després que no li permetessin recrear l’agonia del rei Lluís XIV al vestíbul del Centre Pompidou amb Jean-Pierre Léaud, el protagonista del seu film La mort de Louis XIV.

Els dos últims projectes de l’any arribaran al juny i l’octubre. Primer es podrà veure, amb la col·laboració de la Galeria Joan Prats, la pel·lícula de l’artista Hannah Collins I will make up a song and sing it in a theatre with night air above my head (fins al setembre), sobre el fracàs de l’arquitectura moderna de l’arquitecte egipci Hassan Fathy. A l’octubre la fundació desplegarà un projecte de l’escriptora i realitzadora de videoassaigs israeliana Ariella Azoulay sobre l’apropiació d’objectes etnogràfics a l’Àfrica durant el període colonial. Per últim, Carles Guerra també ha programat un cicle de performance per a la primavera dins l’exposició de la sèrie Certeses sentides.

A la Tàpies segueixen treballant per respondre a qüestions com els canvis en els museus en el segle XXI i el repte de generar més recursos propis, després d’un any que no va ser fàcil: el museu va haver de tancar uns dos mesos i mig, primer per problemes de climatització i després arran dels aiguats del setembre. Carles Guerra calcula que si haguessin estat oberts haurien guanyat uns 30.000 visitants als 50.000 que van aconseguir, una xifra que considera “discreta”. Al marge de les vicissituds de la fundació, Guerra va parlar d’una certa “apatia” a Barcelona -la seva exposició de la reportera Susan Meiselas va ser reconeguda per The Guardian quan va arribar a París retallada-, i una “desestructuració dels públics”. En tot cas, va tancar l’any complint el pressupost, que frega els dos milions d’euros, dels quals 1,12 milions són públics i 186.000 de la família Tàpies. Guerra té previst tenir el mateix pressupost enguany i al juny presentarà un pla director de cara al 2020-2023.

Sis acomiadaments a la Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró viu un greu moment econòmic. Fa una setmana va acomiadar sis treballadors i no ha renovat un setè per fer front a un dèficit provisional de 500.000 euros. Després que ahir ho avancessin El País i El Punt Avui, en un comunicat la fundació afirma que “la disminució d’ingressos en els últims anys” i “l’estancament i la dificultat de recuperació” han abocat la direcció a acomiadar una part del personal per primera vegada en la seva història.