La targeta lliurada per Iglesias a Dina estava "físicament intacta"
La resposta de l'empresa al jutge empeny la seva exassessora a dir a qui acusa
MadridLa targeta del telèfon robat que va lliurar Pablo Iglesias a la seva exdirectora de gabinet, Dina Bousselham, i que ella va enviar a una empresa per recuperar-ne el contingut estava "físicament intacta", segons la resposta de l'empresa Recuperación Express, amb diverses seus, entre elles Gal·les (Regne Unit) i Madrid. La firma de Gal·les va fer arribar amb data de 17 de juliol les respostes dels seus executius a la policia britànica, que les va lliurar per comissió rogatòria al jutge Manuel García-Castellón. El jutge, quan va revocar la condició de perjudicat de Pablo Iglesias, va deixar constància que la targeta de memòria estava "parcialment cremada".
Els fiscals van sostenir, el 21 de maig, al sol·licitar que s'exclogués Iglesias de la condició de perjudicat –per les filtracions presumptament realitzades per l'excomissari José Manuel Villarejo–, que la targeta estava "inservible pels danys físics que presentava". El jutge García-Castellón va accedir a la sol·licitud dels fiscals i va expulsar Iglesias del procediment com a perjudicat.
L'executiu de Recuperación Express Arron James Evans assenyala, en resum, les següents conclusions en el seu informe a la policia britànica:
A) "Es va rebre una targeta de memòria micro SD Samsung EVO de 32 GB a les nostres oficines de Bridgend d'un client anomenat Ricardo Sá Ferreira [parella de Dina Bousselham] el 29 de setembre del 2017".
B) "El dispositiu estava físicament intacte, no tenia curtcircuits, i no hi vam poder accedir amb el nostre programari especialitzat en recuperació de dades".
C) "Es va retirar el revestiment plàstic que cobria els passadors per exposar una fila de parells de passadors (encara que es podria haver tret molt més del revestiment)".
D) "El dispositiu va ser retornat al seu client i no es va fer cap càrrec per l'avaluació".
Abans de tornar-lo, l'empresa va proposar intentar la recuperació de les dades i va assegurar a Ricardo Sá Ferreira que li garantia poder accedir al 70% del contingut. El client, en funció del pressupost, va desistir de l'encàrrec.
Qui serà l'acusat?
Les respostes de l'empresa no aclareixen per quina raó, si bé el dispositiu estava "físicament intacte, sense curtcircuits", la targeta no funcionava. Els fiscals havien apuntat la possible existència d'un delicte de danys informàtics, però han assenyalat que "no hi ha elements suficients per poder determinar l'ànim del seu autor/a, la seva identitat, la gravetat del dany ni la quantitat econòmica del perjudici causat".
La Fiscalia, precisament, demanava al jutge que cités Dina Bousselham perquè es pronunciés sobre qui vol acusar en aquesta causa: Pablo Iglesias, que va retenir sis mesos la targeta abans de tornar-li; els periodistes Alberto Pozas i Luis Rendueles, de la revista Interviú, que van lliurar la targeta a l'excomissari Villarejo, o els mitjans de comunicació que van publicar presumptes filtracions realitzades per Villarejo amb material procedent de la targeta robada. Els fiscals no van ser consultats pel jutge a l'hora d'enviar la comissió rogatòria al Regne Unit.
El jutge García-Castellón, doncs, haurà de definir els pròxims passos. La hipòtesi de delicte de danys informàtics ja no pot seguir sent el motiu de la investigació, i se sap que la perjudicada no dirigirà la seva acusació contra Iglesias. El jutge ha de plantejar-se una pregunta que potser mai s'ha contestat clarament fins ara i que és l'abecé en qualsevol acció penal: quin és el bé jurídic a protegir?
La campanya del cas Dina ha estat utilitzada per tots els beneficiaris dels serveis de l'excomissari Villarejo: els mediàtics que es van aprofitar de les seves filtracions i el van ajudar a sembrar el desconcert, i el propi Villarejo i els empresaris i milionaris que estan sent investigats per pagar els seus serveis d'espionatge i extorsió. Tant uns com altres segueixen en una operació amb l'objectiu d'apartar, per contaminació, els fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano de la presa principal: les més de vint peces del cas Tàndem-Villarejo.
