El TEDH passa de puntetes sobre el debat de l'amnistia

MadridFins i tot abans que el Tribunal Suprem (TS) comencés a jutjar l'1-O, els líders del Procés apuntaven al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, va ser el primer dels nou condemnats a dur la sentència a Estrasburg, seu del TEDH, un cop el Tribunal Constitucional (TC) va ratificar-la. Cuixart ja avançava dies abans del judici que seria a la ciutat francesa i no a la capital de l'estat espanyol on es resoldria la qüestió i vaticinava una condemna a la justícia espanyola.

Fa tot just dues setmanes que el TEDH va començar a estudiar els recursos –ara ja han arribat tots els dels presos polítics– en plenes negociacions entre el PSOE i l'independentisme sobre l'amnistia, una mesura que podria propiciar que Estrasburg acabi renunciant a pronunciar-se sobre la vulneració de drets dels condemnats pel Suprem. Mentre que els indults no van extingir la seva responsabilitat penal, l'amnistia suposa l'oblit dels delictes. Les demandes podrien quedar desactivades si el TEDH entén que la llei d'amnistia suposa una reparació suficient per als condemnats.

Sigui com sigui, Estrasburg tindrà molt a dir, però de moment evita pronunciar-se. És el que va passar aquest dijous en la primera visita de la seva presidenta, la irlandesa Síofra O'Leary, a la seu del TC a Madrid. En una conferència pronunciada davant dels magistrats del Constitucional i després de reunir-se amb Felip VI al Palau de la Zarzuela, O'Leary va deixar clar que no mencionaria la carpeta catalana ni donaria titulars sobre qüestions candents com l'amnistia.

"No prendré posició sobre casos pendents ni possibles casos futurs. Aquests afers es resoldran en la serenor de les sales de deliberació d'Estrasburg", va dir, tot i admetre en converses informals la importància que tenen els casos relacionats amb Catalunya. L'Estat té fins al 12 de gener per respondre les qüestions que el TEDH li va plantejar sobre la sentència del Procés, un termini molt més llarg del que fixa l'independentisme per aprovar una llei d'amnistia com a contrapartida a la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez.

Els membres del TC també mantenen silenci i rebutgen fer pronunciaments públics sobre l'amnistia, que acabarà passant el seu examen si es presenten els recursos ja anunciats contra la possible norma. El mateix Conde-Pumpido defugia les preguntes dels periodistes sobre la qüestió en una seu del TC on predominava la prudència i la incomoditat davant d'aquest protagonisme que els arriba abans que existeixi un text sobre el qual puguin pronunciar-se.

Possibles recusacions

Un altre element que explica la circumspecció al Constitucional és la possibilitat d'una recusació. El president del TC ja es va veure obligat a apartar-se de l'estudi de totes les causes del Procés arran d'una conferència que va pronunciar el 2017. Pel que fa a l'amnistia, no és una temença sense fonament, ja que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja va presentar una recusació contra l'instructor del Procés al Suprem, Pablo Llarena, per haver valorat en una xerrada la constitucionalitat de l'amnistia.