El tercer home

Els recomano l’exposició del CosmoCaixa que, des de fa uns mesos, acull la commemoració dels cinquanta anys de l’arribada de l’home a la Lluna. De la mà dels dibuixos d’Hergé, es fa un paral·lelisme amb els dos còmics de Tintín a la Lluna, escrits, dibuixats i imaginats vint anys abans de la missió espacial. Hi ha algunes pàgines del procés dels dibuixos d’Hergé, cedits pel Museu Hergé de Bèlgica. Cada pàgina, dibuixada moltes vegades -primer amb llapis, després amb tinta i finalment amb colors- deixa entreveure l’increïble treball d’Hergé i que els còmics de Tintín són una obra d’art.

Però el que més m’ha fet pensar és la figura de Michael Collins. Algú sap qui és? Tots coneixem Neil Armstrong, el primer home a trepitjar la Lluna. Molts fins i tot podem recordar el nom d’Edwin Aldrin, perquè va ser el segon. Però qui coneix Michael Collins? Collins va ser el tercer home d’aquell viatge, el tercer astronauta. Va arribar a l’òrbita de la Lluna però es va quedar a la nau que els havia de portar de tornada. Algú havia de fer-ho. Imagineu-vos el viatge, tots els perills (dos anys abans, la missió Apol·lo 1 va acabar amb els tres tripulants morts), tota la preparació, apropar-te a pocs quilòmetres de la Lluna i no poder trepitjar-la. Quedar-se tan a prop de la glòria....

Collins representa la història de les persones que hi ha darrere dels herois, dels triomfadors, dels que passen a la història per haver assolit fites universals. Al llibre Les 22 lleis immutables del màrqueting, un clàssic del management, s’explica que la gent pot recordar el primer, potser pot recordar el segon, però difícilment recorda el tercer. Passa amb marques, productes, persones famoses, esportistes i... astronautes.

La història de la humanitat està plena de tercers homes. De vegades són figures més interessants, més curioses, més entranyables. Després de tot, els protagonistes solen ser bastant avorrits i previsibles.