La tercera via topa amb el sostre constitucional del PP
BarcelonaLa polarització entre sobiranistes i unionistes en les eleccions del 27 de setembre amenaça d’engolir l’espai dels que enarboren la bandera d’una tercera via que permeti millorar l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Per no sortir-ne malparada, la candidatura de Catalunya Sí que es Pot intenta fugir de l’eix nacional i arrossegar la partida exclusivament cap al terreny de joc clàssic on competeixen dretes i esquerres. Mentrestant, el PSC i Unió busquen seduir un electorat moderat que desitjaria una entesa amb Espanya. Una aposta, però, que conté un risc: per fer-la creïble, cal que els interlocutors a Madrid hi mostrin predisposició. I el globus sonda del PP sobre una reforma constitucional limitada i dirigida a blindar competències de l’Estat no està fent cap favor a socialistes i democristians.
La porta oberta a la modificació de la Constitució, insinuada la setmana passada pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, i abonada després per Mariano Rajoy, ha coincidit amb l’inici d’una nova tempesta interna entre PSC i PSOE. La proximitat de les eleccions generals ha fet créixer les temptacions a les files populars d’utilitzar el factor català per castigar els socialistes, a qui acusen de jugar de manera temerària amb l’ statu quo territorial en suggerir un model federal asimètric que suposadament privilegiaria Catalunya. De fet, dins mateix del PSOE han aflorat de nou veus que intenten marcar el terreny al PSC: ahir El País es feia ressò del neguit d’alguns dirigents socialistes andalusos i manxecs davant les crides del PSC a concedir a Catalunya un pacte fiscal i reconèixer la seva “singularitat” dins la Constitució. La proposta d’un federalisme asimètric, que ha vingut pregonant el PSC per construir una alternativa a l’independentisme, podria embarrancar abans d’entrar en concrecions.
A Unió, el suposat estovament del PP per asseure’s a parlar de canvis a la carta magna tampoc ha tranquil·litzat gens. Més aviat al contrari. Ahir, la número tres dels democristians per al 27-S, l’empresària Marta Plana, alertava que amb la reforma amb què especula Rajoy “hi pot sortir perdent Catalunya”. En lloc de servir per ampliar l’autogovern, la iniciativa que té al cap el PP podria acabar suposant una regressió. “Temem que vol limitar encara més les atribucions autonòmiques”, reflexionava. Tot aquest debat, a parer seu, representa una “cortina de fum” per amagar els problemes que arrossega l’economia espanyola i “confondre la gent”.
Sense la influència de CiU als 90
Unió, que al juny va trencar amb Convergència per no haver de compartir trajecte amb una formació que ha virat cap a l’independentisme, fia el seu projecte de tercera via al diàleg amb l’Estat. Però en aquesta nova etapa en solitari la seva influència a Madrid ja no serà ni de bon tros la que va arribar a tenir CiU als anys noranta. I no hi ha cap indici que suggereixi que el posicionament dels populars davant les aspiracions catalanes s’estigui suavitzant per privar d’arguments als que propugnen la independència.
Una prova d’això eren les paraules d’ahir del cap de llista del PP per al 27-S, Xavier García Albiol, que va avançar a Europa Press que defensarà un millor finançament per a Catalunya però enterrarà la proposta d’un model singular, plantejada per Alícia Sánchez-Camacho i aprovada pels populars catalans al seu últim congrés, el 2011. El PP ha deixat entreveure que serà un escull davant dels que pretenguin canviar la Constitució per eixamplar l’autogovern català. Ni el seu electorat, ni el gruix de l’opinió pública espanyola, ni els barons del partit ho avalarien. I, amb l’embolicat mecanisme previst per aprovar una modificació constitucional -majoria de dos terços a Congrés i Senat, noves eleccions, ratificació del text per part de les Corts renovades i referèndum-, és impensable que els populars no exerceixin el seu dret a vetar una reforma que no els complagui. Paradoxalment, el debat constitucional al qual finalment s’ha sumat el PP, lluny d’alimentar l’expectativa d’una tercera via, l’està neutralitzant.
Ros no veu “viable” la independència
“Creiem que el dret a decidir ha evolucionat cap al concepte de la independència, i la independència no és viable. Optem per una reforma constitucional cap a un model federal”, va defensar ahir l’alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, a RAC1. Ros va raonar que “el pas endavant del PSC” és presentar “un model viable” per reconèixer la “singularitat” de Catalunya en el marc de l’estat espanyol.