El 'thriller' escrit per l'ex primer ministre de França que mostra la foscor de la política

BarcelonaEleccions manipulades, caps de campanya entregats a la causa dels seus candidats i relacions personals no del tot clares són els elements que vertebren el thriller polític A l'ombra (Dans l'ombre), una sèrie que arriba dimarts a Filmin amb la particularitat d'haver estat escrita per dues persones que coneixen molt bé les interioritats d'aquest món. La sèrie francesa és l'adaptació d'una novel·la escrita per Édouard Philippe –primer ministre de França entre el 2017 i el 2020 i candidat pel partit conservador Horitzons a les eleccions presidencials que se celebraran el 2027– i Gilles Boyer, eurodiputat. La ficció de sis episodis ha estat dirigida per Pierre Schoeller, que ja va fer el drama polític L'exercici del poder, guanyadora de tres premis César el 2012, incloent-hi el de millor guió original i el de millor actor secundari.

A l'ombra arrenca quan Paul Francoeur (Melvil Poupaud) guanya de forma inesperada i per la mínima les primàries de la dreta francesa imposant-se a la candidata que partia amb més possibilitats, la més conservadora Marie-France Trémeau (Karin Viard), que té un discurs que s'apropa a l'extrema dreta. Francoeur, un polític que intenta ser honrat i que després d'un accident es mou en cadira de rodes, creu que ha guanyat les eleccions netament, però el seu cap de campanya, César Casalonga(Swann Arlaud, vist a Anatomia d'una caiguda), aviat descobrirà que no ha sigut exactament així: una trucada anònima l'adverteix que les primàries han estat manipulades. Ell haurà de fer el possible perquè el frau no surti a la llum i dinamiti la candidatura a primer ministre del polític conservador. Mentre gestiona aquest daltabaix, Casalonga ha de mantenir a ratlla el seu equip, encapçalat per la cap de comunicació, la Marylin (Evelyne Brochu), amb qui té una relació d'amistat de fa anys.

Realista però sense basar-se en fets reals

Tenint en compte les persones implicades en el projecte, és normal intentar buscar paral·lelismes amb fets de la vida real. Gilles Boyer explica a l'ARA que la història és versemblant i realista però que els espectadors no han de creure que el que s'hi explica ha passat de veritat. També assenyala que no només es veu la part fosca de la política, sinó que també s'hi mostren persones que creuen en el que estan fent. "Hem volgut fer una sèrie realista en la qual es veu gent compromesa, que creu en el que està fent. La política és una lluita. Algú guanyarà i algú perdrà. Hi ha gent deshonesta a tot arreu i a totes les professions, però crec que hi ha moltíssima més gent compromesa en treballar duríssim per arribar a la meta que s'han imposat", diu.

A A l'ombra els espectadors constataran que la política és un món volàtil i que la victòria no es pot donar mai per feta. "Totes les campanyes electorals estan fetes d'imprevistos. Al principi, quan comences, tens clara la meta i l'estratègia, però no pots anticipar els imprevistos i sempre n'hi ha. Al final, qui guanya és qui gestiona més bé els imprevistos", diu l'eurodiputat. Una de les diferències respecte a la novel·la és que, mentre en el llibre el protagonista no era de cap color polític concret, a la sèrie sí. "Per a la ficció televisiva calia ambientar la trama en un univers polític concret i, per això, vaig proposar que fos la dreta. També volíem dir que, en el fons, la divisió esquerra-dreta no ha desaparegut per sempre. Sembla poc probable que torni, però s'ha de recordar que fa deu anys semblava poc probable que ja no existís", reflexiona. Així, A l'ombra serveix com a revers de la també francesa Baron noir, sèrie política centrada en l'esquerra.

Una altra de les qüestions que fan acte de presència a la sèrie és l'impacte de les xarxes socials, que sovint s'han convertit en un altaveu de la desafecció política o han donat cabuda a discursos extremistes. "A totes les campanyes electorals, no només a França, les xarxes socials tenen molta importància, però el que és curiós és que hi ha moltíssima gent que no és a les xarxes socials. S'ha de prestar atenció a les xarxes socials, però és un mirall que deforma la realitat perquè la majoria de les persones no hi són", explica Boyer, que assegura que aquestes eines són un autèntic repte per a la política.

Malgrat la creixent desafecció política, l'èxit de produccions com ara House of cards (Netflix) o la mateixa Baron noir demostren que el thriller polític gaudeix d'acceptació entre els espectadors. "El món de la política ens sembla misteriós perquè no en coneixem les entranyes, i això ens atrau. Al final aquestes sèries parlen de coses que ens interpel·len i que ens interessen", diu Pierre Schoeller, que a l'hora de crear la sèrie va agafar com a referent estilístic Tokyo Vice (Max), produïda per Michael Mann. Les altres referències confesses de la sèrie francesa són El ala oeste de la Casa Blanca (Max) i la pel·lícula No miris a dalt (Netflix), d'Adam McKay.