Tom Brady, el ‘quarterback’ dels 200 milions de dòlars

BarcelonaL'estiu del 2000, un jove ‘quarterback’ de Califòrnia es presentava al 'draft' de la lliga de futbol nord-americà amb la il·lusió de cridar l'atenció dels San Francisco 49ers, el club de la seva infantesa i on sempre havia somiat jugar. Però aquell jugador de 22 anys, que tot just s'acabava de graduar a la Universitat de Michigan, no encaixava gaire en el perfil que buscaven els 'scouters'. Malgrat el seu metre i noranta-tres centímetres d'alçada, era prim, més aviat lent i fàcil de placar. En definitiva, s'allunyava bastant dels jugadors que habitualment comanden el mig del camp dels equips de la NFL. Tom Brady mirava amb resignació els futbolistes que li anaven passant a davant, del primer fins al 198. Al final, al número 199 va sentir el seu nom. Se n’anava als New England Patriots, l'únic club que havia rebut uns informes prou bons de part del vistaire respectiu.

Va ser un cop molt dur. Brady marxava cap a casa amb els ulls plorosos, amb la sensació de derrota. Poc es pensava que el destí li tenia reservat un lloc entre els més grans de la història d'aquell esport. Gairebé dues dècades després, amb 40 anys a l'esquena i sempre defensant l'escut de l'equip de Nova Anglaterra, Brady disputarà la Superbowl per vuitena vegada, títol que ha aconseguit cinc cops, l’últim en la final de la temporada passada, en el mític partit en què van remuntar 25 punts de desavantatge i van acabar derrotant els Falcons a la pròrroga. Aquesta vegada, a la matinada del diumenge al dilluns, el rival seran els Eagles de Filadèlfia (0.30 h, #0).

L'èxit inesperat

Ben pocs s'esperaven que Tom Brady acabaria sent el gran Tom Brady. Segurament, ni ell mateix, per més que transcendís que uns després d'aquell 'draft' del 2000 es va presentar al propietari dels Patriots, Robert Kraft, i sense vacil·lar li va dir que el seu fitxatge havia estat "la millor decisió que havia pres mai el seu club".

Expliquen que, en sentir-ho, el magnat de la multinacional alimentària va dibuixar un somriure perquè, fins aleshores, la sort no havia somrigut a Brady. Més aviat el contrari. D’entrada perquè el somni de Brady era ser jugador de beisbol, però va fracassar en l’intent i es va haver de refugiar en el futbol americà, meravellat per la figura del seu ídol, Joe Montana, el mític 'quarterback' dels 49ers que guanyaria quatre Superbowls a la dècada dels 80. Però a la universitat, quan semblava que la cosa funcionava, es va veure eclipsat en el seu últim any per l’arribada d'un altre 'quarterback', que resultava ser el titular a l'equip de beisbol i que només jugava a futbol per no perdre la forma.

Com que Brady havia perdut la titularitat a la universitat, va perdre posicions al 'draft' i gairebé no va tenir minuts en la seva primera temporada com a professional. Tan sols va jugar un partit, i una estoneta, per provar tres passades, de les quals només una va ser bona, i per guanyar sis iardes. Un bagatge molt auster.

Aprofitar l'oportunitat

Però tot el que li havia fallat fins aleshores va arribar la temporada següent. El 'quarterback' titular dels Patriots, Drew Bledsoe, es va lesionar al segon partit del 2001 i aquell encara jove Tom Brady va passar a tenir minuts. Aquesta vegada sí, els va aprofitar. Dels 16 partits de la fase regular en va disputar 15, i 14 des de l'inici. Brady no va fallar al 'play-off' i va plantar-se a la Superbowl, on va ser nomenat jugador més valuós (MVP) amb 16 passades completades i 145 iardes guanyades. Els Patriots van derrotar els Rams de Saint Louis (20-17). Allà començava la llegenda. Era el primer gran títol per a Brady i també la primera Superbowl per als Patriots, que fins aleshores no l'havien guanyat.

Divuit temporades després del seu debut, Brady segueix en peu de guerra i no té previst retirar-se. Almenys té contracte amb els Patriots per una temporada més. Als 40 anys ha jugat tots els partits de la temporada. Ahir, contra els Jaguars, es va infiltrar per conduir el seu equip a la victòria. Per alguna cosa ha ingressat fins ara, entre salari i primes, gairebé 200 milions de dòlars com a jugador professional (per ser més exactes, 197,7, segons dades de la NFL). Ja és el jugador que més diners ha guanyat en la història d'aquest esport. I això sense tenir en compte el que es pugui embutxacar dels seus patrocinadors personals.