“Se m’acabarà la carrera esportiva i no hauré acabat els reptes”

BarcelonaDeu del matí. Toni Bou apareix pel carrer Diputació de Barcelona i entra al diari ARA sense baixar de la moto. Puja les escales fins a la primera planta i recorre tota la redacció esquivant taules, cadires i periodistes. La sensació de control és total. Quan apaga el motor, se senten aplaudiments per felicitar-lo pel seu dotzè títol consecutiu de TrialGP. “El títol m’ha deixat un regust molt bo perquè ha sigut una temporada complicada. Després d’aconseguir tants èxits va arribar la lesió de les tres vèrtebres i vaig tenir un inici de campionat complicat, amb unes sensacions i unes condicions a les quals no estava acostumat. Vaig haver de tirar de tot el que vaig poder per aconseguir el títol. Les curses van funcionar molt bé i a poc a poc vaig anar agafant ritme. Em quedo amb la sensació del final del campionat, que ha sigut molt bona”, confessa.

El pilot de Piera, que és molt meticulós i acostuma a tenir controlats tots els detalls, no va portar bé la lesió. “És el pitjor que li pot passar a un esportista. El mal a l’esquena em va perjudicar molt l’estat físic perquè no podia ni treballar altres parts del cos. M’obligava a estar quiet i això em va fer perdre molta forma física. Ho vaig aprofitar per millorar en altres aspectes, ja que vaig tenir temps per meditar-los. L’any ha sigut positiu”, diu Bou, que dedicarà dos dies a visitar mitjans de comunicació per parlar sobre el seu últim èxit. El seu discurs sona madur. “Al principi va ser bastant dur perquè vaig notar que m’havia fet mal. Primer vaig pensar que era un cop dolorós i que al cap d’una setmana estaria recuperat. Quan vaig arribar a Barcelona vaig ser conscient de la lesió i que perillava la temporada. Els metges de l’equip han treballat molt i m’han donat molta confiança, però anímicament va ser un mes molt dur. Em va costar agafar la confiança, però a poc a poc ho vaig aconseguir”, afegeix.

Tot i haver guanyat 24 títols, cada victòria té un gust diferent per a Bou. “Estic molt ben acostumat, però des de dins es viuen les coses de manera diferent. Sempre acabem aconseguint l’objectiu i això és molt positiu per una banda, però negatiu per una altra. Tot i que no vulguis, t’acostumes a la situació, al fet que guanyar sigui un estat normal i no ho és. La lesió m’ha ajudat a pensar molt, a veure com és de complicat tot. Hem patit molt, hem aconseguit moltes victòries, però les hem hagut de lluitar molt i han sigut ajustades. Això fa que doni un valor especial a aquest títol”, explica.

“No és una pressió excessiva, però és una situació complicada. És més fàcil començar de zero i tenir il·lusió per arribar a un objectiu. Quan l’has aconseguit tantes vegades, no és el mateix. La meta és molt més difícil. El gran avantatge que tinc és que m’agrada molt el que faig, el dia a dia. El trial és un esport molt complicat en què sempre pots ser millor que el dia anterior. És tan difícil que sempre tens reptes. Se m’acabarà la carrera esportiva i no hauré acabat els reptes”, argumenta.

La combinació de Bou i el Repsol Honda Team s’ha convertit en una garantia d’èxit. “Estic en el millor lloc on puc estar, clarament. Estic en el millor equip del món, i això fa que surtin aquests resultats. Sense ells hauria aconseguit èxits, però no de manera tan continuada. El trial és un esport que tecnològicament evoluciona molt i això et porta a competir al límit. Cada vegada es poden cometre menys errades, cosa que obliga tothom a estar atent per poder ser competitius”, assegura el pilot, que no es conforma amb el rendiment obtingut i és capaç de veure possibilitats de millora. “El nivell d’entrenaments sempre és molt més alt que el de cursa. És un esport molt complicat. Cometre errades et fa ser millor. Dins de cada cursa sempre canviem coses, trobem detalls per millorar. Porto molts anys i segur que em queda marge per millorar”, reconeix.

La temporada ha sigut dura i Bou ha après a no fer plans a llarg termini. “Veurem les lesions. Aquest any he après que la truita es pot girar fàcilment. Tenia un estat de forma molt bo, estava en el millor moment de la meva carrera esportiva, i la lesió ho va frenar tot de cop. Això et fa pensar molt. Després de tot el que he aconseguit, si continuo és perquè m’agrada el que faig. Durant la lesió em vaig avorrir molt i això em va fer pensar que el que he de fer és disfrutar i mirar endavant, però no molt lluny”, resumeix el pilot.