Torna el pallasso més terrorífic del món

BarcelonaPlou molt, però el petit Georgie vol provar el vaixell de paper que el seu germà gran li acaba de construir. El nen corre rere l’embarcació, que avança a tota velocitat, empesa per la pluja, però després de donar-se un cop al cap no pot evitar que vagi a parar en una claveguera. De dins en surten dos ulls groguencs: és el pallasso Pennywise, que té ganes de jugar. Si el Georgie vol recuperar el vaixell haurà de ficar la mà a la boca de la claveguera. ¿S’atrevirà a fer-ho? Com reaccionarà, el pallasso, que baveja i somriu amb malícia? Quan apareixen les seves dents esmolades, el desenllaç es fa evident.

Així comença la nova adaptació cinematogràfica d’ It, dirigida per Andy Muschietti 26 anys després d’una minisèrie “que va traumatitzar tota una generació” i tres dècades més tard de l’aparició del llibre homònim de Stephen King, que amb gairebé 1.200 pàgines és un dels més extensos del nord-americà. “La novel·la estava ambientada en dos temps, a la dècada dels 50 i a la dels 80, i explicava la lluita d’un grup d’amics, encapçalada pel Bill, germà gran del Georgie -explica l’argentí Muschietti, que va debutar el 2013 amb Mamá -. La pel·lícula transcorre íntegrament als anys 80, perquè ens hem decidit a explicar només les peripècies de quan tenen 13 anys”. La seva germana Bárbara, productora executiva del film, recorda que tots dos van viure aquella dècada com a nens: “Va ser un viatge a la nostra infantesa i una experiència emocional”, assegura.

Tots dos són a la primera fila del cinema Phenomena, a punt de la preestrena d’It a Barcelona, ciutat on van viure durant una llarga temporada. Els germans Muschietti són lectors de Stephen King des de fa temps. “Vam créixer llegint les seves novel·les, és un dels nostres herois literaris -diu Andy-. El primer llibre que en vaig llegir va ser Cementiri d’animals. Després va arribar It. Quan vam assumir el projecte, la intenció era recuperar les sensacions que havíem viscut de petits”.

La victòria dels perdedors

El Bill viu a la petita ciutat nord-americana de Derry, obsessionat amb la desaparició del seu germà petit un any enrere. És l’any 1989. El kitsch de moda de New Kids on the Block conviu amb els riffs enèrgics dels AC/DC, el grup preferit de King. La colla del Ben està integrada per l’Eddie -un hipocondríac ultramedicat-, el Richie -que tot i ser molt tímid no para de dir marranades-, el Ben -grassonet i estudiós- i l’Stanley, que es prepara per fer labar mitsvà sense cap entusiasme. “A Derry els coneixen com els losers, però la pel·lícula mostra que tothom pot ser guanyador i perdedor”, admet el director. “De la mateixa manera, també els maltractadors a vegades són maltractats”, recorda la productora executiva, al·ludint al Henry, un dels adolescents que assetja el grup de protagonistes: a ell també li fa por el seu pare, un policia que sempre té l’arma a punt.

Els losers fan equip amb la Beverly -interpretada amb molt d’encert per Sophia Lillis- per enfrontar-se amb el pallasso que els persegueix. “A cadascun d’ells Pennywise se’ls manifesta a través del que els hi fa més por”, comenta Andy Muschietti. A la Beverly, per exemple, el monstre li vomita litres i litres de sang a través de l’aigüera del lavabo en una de les escenes més terrorífiques de la pel·lícula. “L’element sobrenatural és més aviat accessori -explica el director-. El tema principal és la transició de la infantesa a l’edat adulta”.

It proposa dues hores i quart d’ensurts en un estil que recorda les pel·lícules més inspirades del gènere dels anys 80. “M’agradaria que també s’hi notés la influència de Steven Spielberg”, diu Muschietti. La segona part estarà ambientada al 2016, en plena campanya de Donald Trump per presidir els Estats Units. “El pallasso Pennywise torna cada 27 anys -recorda el director, que defuig comparar-lo amb Trump-. Si em feu dir res dolent d’ell, no podré tornar a entrar als Estats Units per rodar-la”.