Tornem-hi amb el Castor

i Raül Romeva
11/03/2015
3 min

Ara que s’acosta Sant Jordi, em permeto fer una recomanació literària poc habitual: es tracta del llibre de Jordi Marsal titulat Castor: la bombolla sísmica, editat per Edicions Saldonar. El subtítol (El gran negoci gasista de l’oligarquia espanyola sacseja la terra ) ben bé podria ser una metàfora inversa del que va succeir dilluns a la comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, en què es va adoptar per majoria l’informe liderat per l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, i el seu equip, en el qual hi havia un paràgraf que feia així: “[El PE] lamenta [...] el paper del BEI [Banc Europeu d’Inversions] i de la Comissió Europea en el projecte Castor, finançat en el marc de la iniciativa d’obligacions per al finançament de projectes, l’avaluació dels riscos dels quals no va prendre en consideració el risc de l’augment de l’activitat sísmica associada a la injecció de gas, malgrat l’existència d’estudis que adverteixen clarament dels perills potencials d’aquesta operació”. Així mateix, el text acaba amb: “[el PE] insta la Comissió i el BEI a prendre mesures per tal d’evitar que Espanya hagi d’abonar 1.300 milions d’euros en compensacions per un projecte precedit per una avaluació desastrosa”. Només el PP va votar en contra d’aquest apartat. Resta ara per veure què passarà quan el text arribi al plenari, d’aquí unes setmanes. Sigui com sigui, la fona de David (Urtasun) va encertar de ple Goliat (Florentino). Potser no l’ha fet caure, d’acord, però sens dubte l’ha fet trontollar.

És cert que aquest és un informe dels que s’anomenen de pròpia iniciativa (INI), és a dir, no legislatiu. Seria l’equivalent a les resolucions que s’aproven als Parlaments català o de l’Estat. Tanmateix, el pes polític que té és enorme, ja que posa de manifest que la majoria parlamentària, encara que de moment sigui només la de la comissió econòmica, està a favor de l’esmentat redactat. El primer set, per tant, se l’enduu Urtasun (i per extensió les plataformes que fa anys que denuncien les irregularitats al voltant del Castor). Un exemple més de com són d’importants les majories i les minories, i de com la correlació de forces és un tema no gens menor, especialment en moments de canvi d’era -social, econòmica i ecològica- com el que vivim.

D’altra banda, l’advertència cap al BEI és també significativa. Ara fa un parell d’anys, jo mateix vaig dirigir una carta a la institució. El motiu era que el magatzem de gas Castor havia estat seleccionat per formar part de la fase pilot dels projectes conjunts de la UE anomenats project bonds, i que el mateix BEI finançava. L’objectiu dels project bonds era la implementació de l’Estratègia de Creixement UE 2020, la qual comptava amb criteris de protecció del medi ambient i sostenibilitat. En total s’havien d’emetre bons per valor de 1.400 milions d’euros a 21,5 anys, amb venciment el desembre de 2034, dels quals el BEI ja havia compromès 500 milions d’euros. El BEI va respondre que no tenia prou elements per qüestionar el projecte, i això malgrat que durant anys hem estat moltes i molts els qui hem alertat -via preguntes parlamentàries i altres- dels enormes riscos que el projecte comportava, i hem denunciat, a més, que incomplia nombroses directives europees. Fins i tot el govern espanyol havia admès que l’avaluació d’impacte ambiental (EIA) del projecte Castor inicial no preveia alguns riscos associats, com el sísmic! I malgrat tot això, el BEI i la Comissió Europea van donar llum verda al projecte sense sol·licitar-ne més informació ni escoltar la societat civil que denunciava des d’un principi la insostenibilitat i els riscos del magatzem de gas.

Llavors, el gran negoci gasista semblava lligat i ben lligat.

Finalment, però, sembla que les alarmes han saltat sobretot en constatar l’escàndol -llargament denunciat- que suposa la clàusula recollida en l’article 14 del reial decret 855/20082, que estableix que l’empresa concessionària del magatzem de gas (Escal UGS) tenia garantida per l’Estat la “recuperació de la inversió” en cas que es produís la seva “caducitat o extinció”, i una compensació en cas de cessament per “dol o negligència de l’empresa”. Tard, cert, i a més fa falta veure si persisteixen en l’advertència i passen a la sanció/rectificació. Però, sigui com sigui, el fet d’aconseguir que trontolli un gegant d’aquestes dimensions, que a més està protegit per la més cínica de les armadures -la impunitat-, fa de molt bon veure. Enhorabona als qui ho heu fet possible.

stats