Cau Andreu Camps, el català fidel a Rubiales que movia els fils a la RFEF
Comandava tota l'estratègia als despatxos de l'estament a canvi de 300.000 euros anuals
BarcelonaLa campiones del món han admès en les últimes hores que, malgrat que encara hi ha molt camí per recórrer, "s'han acostat posicions" amb la RFEF, tal com ho va resumir Amanda Gutiérrez des de FutPro, el sindicat majoritari del futbol femení espanyol. Hi té a veure la comissió mixta que s'ha creat a tres bandes (CSD, RFEF i jugadores) per al seguiment dels acords, però també els canvis en l'organigrama exigits per les futbolistes. L'últim d'ells, el cessament d'Andreu Camps, fins ara secretari general de la Federació i mà dreta del ja expresident Luis Rubiales.
Aquest tecnòcrata tortosí era el braç executor de l'hort clientelista en què Rubiales s'havia assegurat el suport i la fidelitat, fins que ja estava sentenciat, de 19 presidents de federacions territorials a canvi de diners, experiències de luxe i suculentes dietes. D'aquestes prebendes neixen els aplaudiments de l'assemblea on l'expresident va justificar el seu petó forçat a Jennifer Hermoso i el fet que, en plena polèmica, les federacions es resistissin inicialment a retirar-li la confiança. Camps, malgrat no sentir-se gens còmode amb el que havia passat des de la consecució del Mundial, va assumir l'encàrrec de defensar tota l'estructura amb un interí al capdavant, Pedro Rocha, i sense cap escenari electoral a l'horitzó.
Veterà dels despatxos (62 anys), Camps era secretari general de la RFEF des que Rubiales va assumir el poder el 2018 i, sempre en un segon pla, l'havia acompanyat i assessorat en totes les seves decisions de caràcter jurídic i econòmic. Com a prova de la seva incidència i sense anar més lluny, en la polèmica assemblea sobre el petó forçat el mandatari andalús va esmentar-lo quan, en ple frenesí dialèctic, va proclamar als quatre vents la renovació del seleccionador femení, Jorge Vilda, a canvi de 500.000 euros anuals durant quatre exercicis. "He activat els mecanismes perquè l'Andreu comenci una negociació amb tu perquè continuïs amb nosaltres", va manifestar.
Poc després d'aquell intent de demostració de força, Rubiales va tenir coneixement dels moviments del Consell Superior d'Esports (CSD), un estament que tradicionalment l'havia protegit per fer de contrapès de l'altre gran poder del futbol estatal —la Lliga de Javier Tebas—, per moure-li la cadira. La resposta del dirigent va ser activar la seva mà dreta, Camps, que va anar a buscar l'empara de la UEFA. El secretari general va denunciar que la intervenció del govern de Pedro Sánchez anava en contra dels estatuts de l'estament europeu, que subratllen que "qualsevol òrgan o decisió d'un òrgan que no hagi sigut escollit sense la influència de tercers no serà reconegut".
Camps va actuar amb aquesta determinació pels poders que li va atorgar Rubiales. Si durant el mandat d'Ángel María Villar (1988-2017) el vicepresident Juan Padrón era la seva mà dreta, amb la nova presidència la RFEF va dipositar el pes executiu en una figura que ingressava 300.000 euros anuals i que tenia Brigit Tenorio, una exparella de Rubiales, com a secretària. "És una espècie de CEO que controla tots els moviments de la RFEF", resumia fa temps una font que sap com treballava el personatge, al qual defineix com "una persona molt seriosa i amb un punt fatxenda jurídicament". Durant el seu mandat a l'AFE (Associació de Futbolistes d'Espanya), Rubiales va conèixer Camps quan aquest formava part del TAD (Tribunal Administratiu de l'Esport) i li va oferir la secretaria general de la RFEF quan va imposar-se a les urnes.
El seu nomenament va sorprendre en l'entorn futbolístic espanyol, ja que Camps era un perfil acadèmic sense experiència en la gestió esportiva, que en el cas de la RFEF és especialment complexa per la gran quantitat de temes que en depenen. No obstant això, amb el pas del temps va acumular influència per contrarestar els escàndols relacionats amb l'estament, negociar amb la Lliga o enviar esmenes a la Llei de l'Esport, modificada recentment. "És un dels cervells més privilegiats que hi ha a l'esport espanyol", afirmava a aquest diari un alt càrrec esportiu de l'Estat.
L'ajuda clau de Tomás González Cueto
Doctor en dret, expert en legislació esportiva i exdirector del campus de Lleida de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), Camps controlava els conductes legals de l'esport gràcies a la seva experiència al TAD, però també com a membre actiu del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), l'organisme mundial en matèria de justícia esportiva. A més, en el seu exercici a la RFEF, tenia el suport extern de l'advocat Tomás González Cueto. "Han format tàndem per protegir Rubiales davant de Tebas", diu a l'ARA una font que els coneix i els defineix com un equip per "bunqueritzar" actius tan preuats com l'arbitratge, el futbol femení o els drets de televisió. "Camps i Cueto han teixit tots els mecanismes federatius per satisfer el president i, de pas, custodiar els llocs de treball generosament remunerats. La majoria dels treballadors de la Federació han estat escollits a dit, sense superar cap procés de selecció, i corren el perill d’anar a l’atur si hi ha grans canvis", afegeix la mateixa persona.
Uns canvis que, finalment, comencen a arribar.