31/07/2023

“Totes les meves amigues tenen Instagram!”

BarcelonaQuan el nostre fill de vuit o de quinze anys va a jugar a casa d’un amic tenim la confiança, pràcticament l’absoluta certesa, que els pares de l’amic no li oferiran alcohol o tabac.

No sempre ha estat així. Els meus pares em donaven vi d’alta graduació (Kina San Clemente) amb poc més de deu anys “per obrir la gana”. Vins i cerveses s’anunciaven en aquella època a la televisió com a productes ideals per als nens, al mateix temps “medicina y golosina ” que donaven força i ajudaven a créixer. Per sort, en matèria de tabac el meu pare es va avançar al seu temps: convençut que el fum és dolent per als nens, jo no podia seure als seus genolls mentre fumava el seu puro quotidià. Crec que és per això que cap dels tres germans vam fumar mai. Però el meu germà gran tenia un nino que “fumava” minúscules cigarretes amb foc real, i alguns dels meus companys eren iniciats en el tabaquisme pels seus propis pares al voltant dels dotze anys. Haurien de passar encara decennis fins que les cigarretes i ampolles de cava de xocolata que cagava el tió fossin prohibides i substituïdes per llapis i monedes de xocolata.

Tothom a l'escola té mòbil

Sí, finalment la societat sol arribar a un consens sobre quines coses són adequades o no per als nens, o a partir de quina edat. Però és un procés lent; segles per al tabac, mil·lennis per a l’alcohol. Encara no hem tingut temps per crear un consens similar per a l’ús del mòbil, l’accés a internet, les xarxes socials, els videojocs... I els pares que intenten posar límits es troben amb arguments incontestables: “Tothom a l’escola té mòbil!” o “Totes les meves amigues tenen Instagram!”

Cargando
No hay anuncios

Quan els ordinadors eren grans i pesats, el consell era tenir-los al saló, mai a l’habitació del nen. Però van sorgir els portàtils, els mòbils, les tauletes... i aleshores el consell va ser apagar el wifi a la nit. Encara hi ha gent que ho va entendre malament, que pensa que les pantalles són dolentes “per les radiacions”, o que el wifi s’ha d’apagar perquè “produeix càncer”. Però no; era només un truc perquè els nens no poguessin visitar a mitjanit certes pàgines d’internet (i fins i tot les més innocents impedeixen dormir). Ara, els mòbils tenen connexió directa a la xarxa i apagar el wifi és inútil. La tecnologia canvia tan ràpidament que abans que hàgim trobat una forma de protegir els fills ja ha sorgit un perill nou.