Trapero i la professionalitat de la policia catalana

BarcelonaEl testimoni del major Josep Lluís Trapero va impactar dijous com una bomba en el judici que se segueix al Tribunal Suprem sobre l'1-O. Cert independentisme va veure com els queia un ídol quan va revelar que els Mossos tenien a punt un operatiu per detenir el llavors president Puigdemont i la resta de consellers. I cert unionisme, que l'ha volgut dibuixar com el cap d'un presumpte exèrcit revolucionari català, també va quedar descol·locat. Entremig, però, les conclusions més importants van ser dues. La primera és que amb el seu testimoni, que va ser clar i convincent, s'acaba de desmuntar el relat de la rebel·lió. I la segona, que el cos dels Mossos d'Esquadra és una policia professional que actua amb criteris democràtics enfront d'uns cossos de seguretat de l'Estat que van voler convertir l'1-O en una jornada de violència.

Pel que fa a la rebel·lió, va quedar clar el que pensava Trapero dels plans del Govern per a l'1-O. No els compartia perquè podien suposar un risc per a l'ordre públic (segurament perquè sabia o intuïa com actuarien la Policia Nacional i la Guàrdia Civil), i també va deixar clar als seus superiors polítics que la policia catalana no actuaria fora de la llei. La resposta que va rebre de Puigdemont també va ser clara: "Facin el que hagin de fer". De manera que no hi va haver conxorxa entre els Mossos i el Govern i, per tant, no hi pot haver rebel·lió. Cal recordar que segons el relat de la Fiscalia i el jutge instructor, una de les potes que sostenia el delicte de rebel·lió era l'amenaça latent que suposava un cos amb 17.000 policies armats, que a més van actuar durant aquella tardor al marge de la llei. Tot això ahir va quedar completament en entredit.

És important subratllar que el Govern sempre va dir que es protegiria els funcionaris de possibles responsabilitats judicials, i que aquestes responsabilitats només les assumirien els polítics. Per això, les hipòtesis que es feien sobre quina seria l'actitud dels Mossos no tenien cap sentit. I avui ha quedat clar. Només falta que els mateixos que van enlairar Trapero, que recordem que afronta una acusació per rebel·lió i sedició a l'Audiència Nacional, no vulguin ara llançar-lo a la foguera.

L'altra part interessant del testimoni de Trapero ha sigut la seva defensa de la manera de fer dels Mossos com a policia democràtica i que només recorre a la força com a últim recurs. Trapero es va enfrontar a Pérez de los Cobos per aquesta qüestió, i sentint el fiscal Javier Zaragoza ahir sembla que els col·legis tancats o les urnes requisades sense fer servir la violència comptin menys que les que es van obtenir després de repartir garrotades.

D'alguna manera el drama de Trapero és que, sent un policia íntegre i amb cultura democràtica, ha descobert que els seus companys de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i fins i tot el sistema judicial que ell ha servit durant tants anys, ara intenten enfonsar-lo i culpar-lo d'uns delictes inexistents. Perquè potser el que no li perdonen precisament és que hagi actuat com una policia democràtica.