El tresor natural de Collserola

AQUEST CAP DE setmana, una amistat experta en indrets poc freqüentats m’ha portat a passejar entremig de tres milions de persones. Corria l’aigua fresca que sorgia d’uns dolls tan generosos que semblava el Montseny, amb aquella alegria sorollosa de la vida quan corre. El corrent arrossegava algun plàstic, però l’aigua era tan clara que n’hauria begut. No me’n sabia avenir. A les zones obagues de la cara nord hi havia molsa als marges, i el camí serpentejava sota una volta de branques que conferien a l’excursió una escala humana. Aquí i allà hi havia arbres a terra, vençuts pel Gloria o per ves a saber quins estressos. Tot això és a la serra de Collserola, tan a prop del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès i tan lluny dels seus fums i els seus neguits.