Per un Tricentenari del 1714 inclusiu i plural
Quan vostès em llegeixin, el comissari Toni Soler ja haurà explicat en roda de premsa els actes per commemorar la guerra del 1714 organitzats per l'Ajuntament de Barcelona. Sense tindre'n cap notícia, ja veig com va prenent forma la denúncia d'Alicia Sánchez-Camacho que el Tricentenari dividirà la societat catalana. En va acusar Mas dissabte i ho van radiar per Catalunya Informació. I, em fa mal el pàncrees admetre-ho, no li faltarà una mica raó.
Molts catalans commemorem una derrota que va humiliar Catalunya. Ara, n'hi ha uns altres que el cos els demana celebrar la victòria del 1714. Potser els seus avantpassats van lluitar amb els exèrcits de Felip V, potser van ordir i maquinar per a donar el triomf a les tropes borbòniques (no es perdin Els botiflers de Núria Sales, a Rafael Dalmau Editor). Dels meus avantpassats mateixos, no n'espero cap gest heroic: el 1714 eren hortolans de les Hortes de Sant Bertran, just davant del barceloní Portal de Santa Madrona, i l'11 de setembre és molt probable que se n'anessin a l'hort a collir napicols.
Hi ha catalans que aproven la supressió del govern i de les llibertats de Catalunya i la persecució del seu idioma dels últims tres segles. Caldria tenir-los en compte, muntar xerrades pensades per a ells, com ara: "Felip V, un rei providencial", "El Decret de Nova Planta, grans encerts", "Homenatge emocionat al Duc de Berwick" i l'ameníssima conferència "Els millors acudits de catalans explicats entre els soldats borbònics durant el setge de Barcelona". Només així sentiran seu el Tricentenari.
De la sèrie de televisió sobre el 1714, en faria dues versions: l'austriacista i la felipista, només canviant els diàlegs per no encarir-ne el pressupost. El mateix barceloní que en una diria "Villarroel és un gran home" , en l'altra diria "Felip V sap el que ens convé".
