Troben una de les claus darrere l'agressivitat del càncer de pàncrees
Un equip liderat per investigadors catalans identifica una possible diana per tractar aquest tumor d'alta letalitat
BarcelonaLa supervivència al càncer de pàncrees cinc anys després de la detecció és de les més baixes, de només un 10%. La seva agressivitat es deu, en part, al diagnòstic tardà, però també a la cúpula de proteïnes i cèl·lules que protegeix el tumor, l'anomenat estroma. Ara un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un nou paper clau que té la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor per amagar-lo de l'acció del sistema immunitari i augmentar-ne la resistència als fàrmacs, ja que els medicaments no són capaços de travessar la barrera.
Aquesta funció no s'havia descrit fins ara. Tot i que se sabia que els fibroblasts –un tipus de cèl·lula que contribueix a la formació de teixit conjuntiu, que dona connexió, suport i separació entre els altres tipus de teixit al cos– secretaven extracel·lularment la Galectina-1, una substància que afavoreix el creixement tumoral, ara ha quedat demostrat que la molècula també es troba al nucli d'aquestes cèl·lules i potencia la propagació de les cèl·lules malignes.
En la investigació, publicada a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), la segona revista científica més citada del món, hi han participat l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC-IDIBAPS) i el CaixaResearch Institute. Ho han fet en col·laboració amb la Mayo Clinic i l'Institut de Biologia i Medicina Experimental (IBYME) de l'Argentina. Els resultats obren la porta a buscar noves estratègies terapèutiques que inhibeixen l'acció d'aquesta proteïna a l’interior de les cèl·lules que protegeixen el tumor.
La coordinadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Moleculars del Càncer de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS, Pilar Navarro, explica que es considera que l’estroma és "una peça clau en la biologia tan agressiva del càncer de pàncrees, ja que interactua amb les cèl·lules tumorals, les protegeix i impedeix l’acció dels fàrmacs". “Les cèl·lules de l’estroma, en particular els fibroblasts, produeixen substàncies que afavoreixen el tumor i en faciliten el creixement i la disseminació”, afegeix.
A més, els investigadors han descobert com la Galectina-1 té la capacitat de regular l’expressió gènica d’aquestes cèl·lules a un nivell molt específic sense modificar la seqüència de l’ADN amb el control epigenètic. Un dels gens sobre els quals actua és KRAS, que es troba a les cèl·lules tumorals del 90% dels pacients. Com que està mutat, permet que el tumor s'expandeixi indefinidament i, per aquest motiu, se’l considera un dels principals responsables del creixement descontrolat i de l’agressivitat del càncer de pàncrees.
Noves estratègies terapèutiques
Aquest equip ja havia identificat en estudis anteriors el paper destacat de la Galectina-1 en el càncer de pàncrees, però les noves funcions descobertes ara obren la porta a dissenyar noves estratègies per atacar aquest tipus de tumor. “Fins ara els esforços se centraven a inhibir la Galectina-1 secretada per l’estroma que envolta el tumor. Ara, però, veiem que també cal bloquejar la proteïna present al nucli dels fibroblasts”, afirma la investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, Neus Martínez-Bosch. “Necessitem trobar nous inhibidors que actuïn dins els fibroblasts i no només sobre la proteïna que secreten”, recalca.
En l’estudi, els investigadors han treballat amb mostres de pacients amb càncer de pàncrees, que els han permès analitzar la presència i funció de la Galectina-1 al nucli dels fibroblasts. A més, han fet experiments in vitro amb línies de cèl·lules humanes fibroblàstiques per investigar els efectes de la inhibició tant de la proteïna com del gen KRAS i la posterior desactivació d’aquestes cèl·lules. La investigadora del centre de recerca de l’Hospital del Mar i primera signant de l’estudi, Judith Vinaixa, destaca la rellevància d’aquests resultats: “Hem comprovat la importància del paper de la Galectina-1 al nucli cel·lular dels fibroblasts, on regula l’expressió de múltiples gens importants per a la cèl·lula”.
L'investigador de l'IBYME (CONICET) i del CaixaResearch Institute, Gabriel Rabinovich, explica que ara els pròxims passos seran “explorar combinacions terapèutiques que permetin inhibir la Galectina-1 tant extracel·lular com intracel·lular”. “Aquesta proteïna també participa en processos clau per al tumor com la formació de vasos sanguinis i la resistència a la immunoteràpia. Per això, aquesta estratègia adquireix particular importància tenint en compte la capacitat múltiple antitumoral de la inhibició d'aquesta proteïna”, conclou.
