Trump amenaça la Xina amb un aranzel addicional del 50%

WashingtonEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Xina amb aplicar un aranzel addicional del 50% si el país asiàtic no es fa enrere amb la seva represàlia comercial. La setmana passada, el president estatunidenc ja va anunciar un 34% de gravàmens per a les importacions xineses, que sumats als aranzels existents del 20% ja amenacen amb ser un impost entorn del 54% als productes provinents del gegant asiàtic. La resposta de la Xina havia estat respondre als nous aranzels amb un impost similar (el 34%) a les importacions estatunidenques.

"Si la Xina no es fa enrere en el seu augment del 34% abans de demà, 8 d'abril, els Estats Units imposaran aranzels addicionals a la Xina del 50%, que passaran a ser efectius el 9 d'abril", ha escrit el magnat aquest matí a Truth Social. Trump està gestionant el conflicte aranzelari a cop de post a les xarxes socials, i aquest dilluns no ha parat de fer publicacions exigint a la Reserva Federal que retalli tipus d'interès i defensant la seva aposta comercial malgrat l'enfonsament dels índexs borsaris. L'amenaça a la Xina arriba després que Trump donés 75 dies més de pròrroga a TikTok perquè la matriu xinesa vengui la seva filial a empreses estatunidenques i eviti així ser bloquejada a tot el país.

Més tard, el conseller econòmic de la Casa Blanca, Stephen Miran, ha animat a la resta de països que facin contraofertes a Trump per evitar l'entrada en vigor dels aranzels recíprocs el pròxim dimecres 9 d'abril. Així i tot, Miran ha matisat que no pot confirmar si serà possible arribar a un acord abans que s'apliquin els gravàmens.

Wall Street segueix en vermell i alguns grans inversors com Stan Durckenmiller i Bill Ackmann han començat a queixar-se obertament dels aranzels de Trump. Però el magnat se segueix mantenint ferm en la seva aposta comercial. "Els Estats Units tenen l'oportunitat de fer una cosa que s'hauria d'haver fet fa dècades. No sigueu dèbils! No sigueu estúpids! No entreu en pànic!", ha publicat aquest dilluns a Truth Social, després d'haver passat el cap de setmana llarg jugant a golf. La majoria de comunicats d'aquests dies no eren sobre l'incendi aranzelari sinó sobre els avanços del magnat en els forats del camp.

Mentre resta importància al pànic borsari, Trump ha tornat a reclamar a la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà) que abaixi els tipus d'interès, és a dir, que abarateixi el preu del diner. Alhora, ha atacat la Xina per haver respost a la pujada d'aranzels estatunidencs i ha acusat el gegant asiàtic de ser "el més gran abusador" dels EUA. En un altre post a Truth Social, el president estatunidenc ha defensat que els aranzels introduïts permeten ingressar "milers de milions de dòlars setmanals" al govern dels EUA.

"Els preus del petroli han baixat, els tipus d'interès han baixat (la lenta Reserva Federal els hauria de retallar!), els preus dels aliments han baixat, no hi ha inflació, i els Estats Units, que han patit abusos durant molt de temps, ingressen milers de milions de dòlars setmanals dels països abusadors amb aranzels ja vigents –ha afirmat Trump–. Això, malgrat que el principal abusador de tots, la Xina, els mercats de la qual s'estan desplomant, acaba d'augmentar els seus aranzels un 34%. Tot això, a més dels seus aranzels ridículament alts a llarg termini (i més!), ignorant la meva advertència als països abusadors de no prendre represàlies", ha indicat el president. A la darrera reunió, la Fed va decidir optar per la prudència i mantenir els tipus d'interès al voltant del 5,3%.

El president estatunidenc insisteix a abaixar el tipus d'interès perquè, teòricament, abaratir el preu del diner fa que demanar préstecs al banc sigui més barat i impulsa el consum. La mesura també devalua el preu del dòlar i fa que les exportacions dels Estats Units puguin ser més barates i que sigui més atractiu per a empreses estatunidenques que han deslocalitzat la seva producció tornar a traslladar les fàbriques al país. Un dels objectius de Trump és reindustrialitzar els EUA i fer que les empreses tornin a produir en territori americà. Ara bé, la contrapartida de retallar el preu del diner és que, en un context d'inflació alta (com és el cas), la mesura pot agreujar la situació. Una altra contrapartida de retallar el preu del diner és que fa menys atractives les inversions als EUA per part d'inversors estrangers.

Wall Street està assistint a un dilluns negre. La jornada ha arrencat amb una caiguda de 1.200 punts. La inestabilitat que ha causat Trump en els mercats és tal que aquest matí la borsa semblava calmar-se davant el rumor que el president es plantejava decretar una treva de 90 dies –amb l'excepció de la Xina–, però quan la Casa Blanca ha sortit a desmentir-ho s'ha tornat a tenyir de vermell.

Qui sí que havia parlat d'una treva de 90 dies era l'inversor multimilionari Ackman en un post a X: “Tinc molt respecte pel nostre president i pel que ha aconseguit fins ara, però no crec que sigui infal·lible, i per això vull dir ben fort que crec fermament que llançar aranzels el 9 d’abril contra tot el món —molt per sobre del que se’ns cobra a nosaltres— és un error”.

L’inversor multimilionari ha assegurat que no fa la recomanació de la pausa de 90 dies per beneficiar la seva pròpia cartera. Exposa que el seu fons Pershing Square té opcions de compra a tres anys sobre Nike, la seva única inversió directament afectada pels aranzels. Les opcions de compra són contractes que confereixen el dret, però no l’obligació, de comprar un actiu a un preu determinat abans d’una data concreta.

Pel que fa a Europa, Trump també ha disparat: "Tenim un dèficit amb la Unió Europea de 350 mil milions de dòlars i desapareixerà ràpidament. I una de les raons, i una de les maneres en què això pot desaparèixer fàcilment i ràpidament és que hauran de comprar-nos la nostra energia, perquè la necessiten", ha assegurat.