Tsipras, contra les cordes
El líder de Syriza afronta protestes al carrer, el rebuig de l’oposició i l’entrada de l’FMI al rescat
BarcelonaManifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.
En el sisè any de crisi econòmica, amb un atur sense precedents (1,2 milions) i amb l’economia devastada després de mesos de corralito, els grecs tornen a sortir al carrer contra una reforma del sistema de pensions, que ha de retallar encara més les prestacions i augmentarà les cotitzacions a la Seguretat Social (en el cas dels agricultors del 6,5% al 27%, que a més hauran d’afrontar una pujada d’impostos del 13% al 26%). El 4 de febrer s’ha convocat la tercera jornada de vaga general des de la reelecció de Syriza.
Tot i el contundent no -62%- al referèndum del juliol sobre les condicions del tercer rescat, Tsipras va acabar cedint a les pressions dels socis europeus i es va comprometre amb unes retallades encara pitjors que les que havien imposat els seus predecessors, els conservadors de Nova Democràcia. Encara no coneixem tots els detalls del tour de force que va mantenir Atenes amb els seus socis europeus: el seu polèmic ministre de Finances, Iannis Varufakis, va revelar en una entrevista la setmana passada que el govern havia elaborat un pla secret per garantir el subministrament d’aliments, medecines i combustible si el país acabava declarant la fallida. Però la batalla es va acabar amb una rendició en tota regla: Tsipras va acceptar el tercer rescat, que implica més retallades i una estreta tutela dels creditors, i va obtenir l’aval de les urnes a les eleccions del setembre, que li van permetre desfer-se de l’ala esquerra del seu partit, que defensa la sortida de l’euro com a únic camí per redreçar l’economia.
Però, a l’hora de fer els deures, Tsipras s’està quedant sol: els sindicats i els sectors populars comencen a recuperar-se del cop. I la popularitat del primer ministre queda tocada. Una enquesta del diari To Vima donava guanyadora Nova Democràcia amb el 20,8% dels vots, 1,3 punts per sobre de Syriza.
I si el carrer es revolta altre cop, no queda gens clar que Tsipras pugui mantenir la disciplina dels seus diputats: amb els seus socis ultranacionalistes Grecs Independents només suma 153 dels 300 diputats del Parlament d’Atenes, de manera que no queda gens clar que pugui garantir l’aprovació de les reformes si el seu grup pateix més desercions.
L’oposició tampoc no dóna treva. Els temps de fair play en què els altres partits li donaven suport per tenir contents els creditors han quedat enrere. Nova Democràcia ha escollit un nou líder, Kyriakos Mitsotakis, que en la primera reunió amb Tsipras, dimarts passat, ja va deixar clar que no pensa donar ni una mica d’oxigen al govern. Els dos líders ni tan sols es van poder posar d’acord en la composició dels membres del Consell Nacional de Ràdio i Televisió.
Amb l’FMI, condicions més dures
Qüestionat al carrer i al Parlament, Tsipras tindrà a més un nou obstacle a l’altra banda de la taula de negociacions amb els creditors: finalment el Fons Monetari Internacional s’ha sumat al tercer rescat. L’organisme (que ja havia participat en els dos primers) torna a bord per exigència dels socis europeus. Tot i que el fons dirigit per Christine Lagarde fa costat a Atenes en la reclamació per renegociar el deute grec (que ja equival al 200% del PIB), també reclama més retallades. Un dels principals maldecaps del govern grec és que hagi de fer encara més sacrificis en les pensions per tancar la revisió del primer rescat. Mentrestant, intenta contenir el descontentament anunciant mesures contra el frau fiscal.