Txernòbil i l’avís de la crisi climàtica
EN ELS ÚLTIMS CENT anys hem convingut que hem entrat en un seguit “d’abans i després”: el món post guerra química, el món post bombardejos aeris sobre objectius civils, el món després d’Auschwitz, després d’Hiroshima o post 11-S. Sovint a la llista no hi surt Txernòbil. Ara que la sèrie televisiva ha arribat a disparar el turisme en aquella ciutat del nord d’Ucraïna, cal recordar les paraules de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al seu llibre La pregària de Txernòbil (Raig Verd, 2016), text fonamental per veure i entendre: “En l’espai d’una nit ens vam traslladar a un altre lloc de la història. En l’arxiu de la humanitat no s’hi han trobat les claus per obrir aquest porta. El sol brilla, no hi ha fum ni gasos, ni tirotejos i, tanmateix, ens hem de convertir en refugiats”. I potser ho fa la calor, que té alguna cosa de distòpica, però aquelles paraules m’han fet pensar en la crisi climàtica.
