De Txiki a Robert, De Benzema a Dembélé
Fa 10 temporades el Barça ja va jugar contra l’Olympique de Lió. En aquell equip francès hi jugava un joveníssim Karim Benzema, que tot just uns mesos abans havia estat a punt de convertir-se en jugador blaugrana. El llavors secretari tècnic del club, Txiki Begiristain, va descartar el seu fitxatge poc abans, l’estiu del 2008. “No et mira a la cara quan parles amb ell, no està centrat; a la llarga ens portarà problemes”, va explicar-li Begiristain al directiu Albert Perrín uns dies després de prendre la decisió. L’estiu següent, l’any 2009, segurament amb els mateixos informes sobre la taula, el Madrid fitxava Benzema.
Txiki, un home a qui el nas poques vegades li falla -Keirrisson i Henrique a banda-, va ensumar-se alguna cosa estranya en aquell futbolista elegant i potent que destacava a Gerland. L’entorn del jugador, la seva manera de moure’s fora del terreny de joc, va fer que el basc descartés sumar-lo a l’equip que llavors entrenava Pep Guardiola.
Aquests últims mesos hem viscut un debat similar al voltant la figura d’Ousmane Dembélé. El Barça, com va admetre a la Cope un dels responsables de la secretaria tècnica que el va fitxar, l’exfutbolista Urbano Ortega, sabia de quin peu calçava Dembélé quan es treia les botes. Al Camp Nou ja estaven al corrent dels seus amics i de la seva afició a passar llargues estones davant la consola fins a perdre la noció del temps. Però, en aquesta ocasió, i a diferència del que va passar amb Benzema, la faceta esportiva va prevaler: el Barça va prioritzar el Dembélé futbolista al Dembélé persona, un adolescent milionari amb massa pardals al cap però que es podia fer madurar.
Les dues decisions, tant la de Txiki com la que va prendre Robert Fernández fa un any i mig, són comprensibles. No hi ha una recepta única quan es tracta d’operacions d’aquesta magnitud. Talent o persona? ¿Passaràs a la història com l’home que va barrar el pas a un dels millors davanters de la dècada que comença o seràs l’home que va portar al club un negoci ruïnós de 145 milions? Tot això pesa quan has de decidir si fitxes un jugador així.
Això, i saber que de Dembélés n’hi ha uns quants. La diferència amb altres futbolistes que s’han comportat com a adolescents immadurs mentre jugaven al Barça és que al francès no se li ha perdonat la seva actitud i s’ha cridat als quatre vents la seva manca de professionalitat mentre que amb d’altres s’ha sigut més permissiu. És el problema de no ser un dels nostres.
