1. Què implica la nova directiva?
Que els treballadors en situacions menys estables (demanda, temporada, contractes de zero hores) sàpiguen quins terminis, franges horàries i condicions de cancel·lació tindran, que puguin fer més d’una feina i que els contractes de formació no puguin ser de més de sis mesos.
2. Què s’ha quedat pel camí de la negociació?
L’eurodiputat socialista Javi López recorda que el Parlament va proposar que el text també s’apliqués als treballadors del sector públic, que ara en queden exclosos, o que el detall de les condicions laborals no es pugui notificar més tard d’un dia després de començar a treballar. Ara el màxim són set dies.
3. Resol el problema dels repartidors de plataforma?
No es mulla a l’hora de decidir quan un repartidor és treballador o autònom, però diu que s’ha d’aplicar quan es detecten falsos autònoms. L’expert en economia col·laborativa Albert Cañigueral creu que és un bon pas per iniciar el debat sobre les noves formes de treball, cada vegada més esteses.
4. Quins altres sectors se’n poden beneficiar?
Hi ha sectors tradicionals altament precaritzats per aquesta mena de contractes com l’hostaleria, les feines domèstiques o de cura, les de neteja o fins i tot la pagesia. Però també es veuen afectats sectors com el dels periodistes, traductors, arquitectes, dissenyadors o psicòlegs.
5. Quins països seran els més beneficiats?
Segons l’eurodiputat liberal Enrique Calvet, els que tenen una negociació col·lectiva més feble o legislacions menys garantistes, com a l’Europa de l’Est, però López també creu que els del sud d’Europa, amb alta temporalitat i contractes precaris, se’n beneficiaran especialment.