La UE defensa parlar amb dictadors sobre immigració
Pacta amb la Lliga Àrab un comunicat de mínims que s’oblida dels drets fonamentals
Brussel·les“Si només em reunís amb demòcrates impecables, les meves setmanes s’acabarien dimarts”. Amb aquesta sinceritat i encara més tranquil·litat es justificava ahir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el dia abans de clausurar la primera cimera entre la Unió Europea i la Lliga Àrab, que havia de tenir les migracions com un dels temes fonamentals. Acollia aquesta trobada a Xarm al-Xeikh el dictador egipci, Abdel Fattah al-Sissi, que va actuar com a amfitrió. De fet, les paraules de Juncker responien a una pregunta que la premsa li va formular: “¿No se sent incòmode reunint-se amb tants dictadors?” La resposta era afirmativa però, després de dos dies a Egipte, els líders de la UE s’han avingut a parlar d’immigració, comerç i inversions amb diversos dictadors àrabs i, fins i tot, han emès una declaració conjunta en què els drets humans es mencionen gairebé de passada.
A la trobada hi eren presents els principals caps d’estat europeus (d’Espanya hi havia el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, per l’absència de Pedro Sánchez), però els seus interlocutors eren, a banda del general Al-Sissi; el príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, acusat d’estar al darrere de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, i els màxims representants de fins a 22 països àrabs entre els quals hi ha l’Iraq, el Líban, Síria, el Iemen i també Palestina. La trobada, com va reconèixer el mateix Juncker, va ratificar el rol global d’Egipte però també la doble cara de la Unió Europea, que, al mateix temps que es convertia en hoste dels règims egipci i de l’Aràbia Saudita, elevava el to contra la Veneçuela de Nicolás Maduro.
La diplomàcia va aconseguir, fins i tot, concloure la cimera de dos dies amb un comunicat conjunt que, això sí, passa de puntetes pels temes més calents i, sobretot, pel respecte dels drets fonamentals. Per a la UE, en la cimera era clau abordar la qüestió de les migracions. Els països comunitaris, decidits a reforçar encara més les fronteres, van proposar la creació de plataformes de desembarcament a tercers països per portar-hi els migrants rescatats al Mediterrani. És en aquest marc que Juncker va defensar que la UE ha de parlar amb tothom: “Europa ha de parlar amb tothom obertament, sense plantejar el tema dels drets humans però sense subestimar-lo”. I també el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va recalcar que ser “veïns propers” no és una “elecció sinó un fet” i per això va assegurar que preferia “cooperar” que confrontar-se.
La declaració conjunta final es va acordar després que països com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i el Líban hi presentessin algunes objeccions, segons informava l’agència Efe des d’Egipte. A més, cal recordar que en una reunió prèvia a Brussel·les la UE ja havia fracassat en l’intent de pactar un document unitari.
Això explica que els temes més calents siguin els constatats com a “divergències” i sobre els quals es passa de llarg sense cap mena d’acord entre la UE i la Lliga Àrab. Així ho reflecteix un text de mínims en què es fa una crida al respecte del dret internacional però es passa de puntetes sobre les violacions dels drets humans. Sobre Síria, Líbia, el Iemen o Palestina, simplement fan una crida a les resolucions dels conflictes en línia amb l’ONU i condemnen les vulneracions dels drets fonamentals.
L’acord, en canvi, sí que va existir per emplaçar-se a trobar-se de nou el 2022 i, mentrestant, per cooperar per frenar “la immigració irregular”, el tràfic de persones i per actuar contra el terrorisme de manera cooperada. També fan èmfasi en estimular les relacions comercials i econòmiques entre els dos clubs.
La cirereta d’un pastís fet de dobles estàndards la va posar Tusk quan va felicitar el govern egipci per tenir uns mitjans que aplaudeixen els discursos dels seus ministres, i va lamentar: “És impossible a Europa tenir una reacció com aquesta”.