Levi's, Harley-Davidson o el bourbon: la UE respon a Trump amb aranzels a productes icònics dels estats republicans

Brussel·lesLa Unió Europea ha anunciat la seva primera resposta a la guerra comercial iniciada per Donald Trump. Brussel·les acusa Washington de tirar endavant aranzels "injustificats" i aquesta matinada ha avançat que hi respondrà amb contramesures a les importacions estatunidenques al bloc comunitari per un valor total de 26.000 milions d'euros. És una xifra similar a la que s'espera de les taxes de la Casa Blanca contra les exportacions de productes europeus, i pretén atacar especialment productes estatunidencs icònics i indústries que es troben en estats de majoria republicana. "La Unió Europea ha d'actuar per protegir els seus consumidors i empreses. Les contramesures que apliquem són fortes, però proporcionades", ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Així doncs, l'executiu comunitari vol deixar clar que no es quedarà de braços plegats davant dels aranzels del 25% a les importacions d'acer i d'alumini als Estats Units, que han entrat en vigor aquest mateix dimecres. Concretament, Brussel·les reactivarà l'1 d'abril els aranzels que ja va aplicar com a resposta a la guerra comercial que Trump va iniciar durant el primer mandat i que van estar vigents des del 2018 fins al 2020. Aquesta decisió té la intenció de respondre a una part del perjudici econòmic que patirà la UE amb la pujada dels gravàmens de les seves exportacions d'alumini i acer als Estats Units, per valor de 8.000 milions d'euros.

A més, Brussel·les pretén aplicar uns nous aranzels contra els productes estatunidencs per valor de 18.000 milions d'euros i, d'aquesta manera, igualar l'impacte que tindran les noves taxes dels Estats Units contra la Unió Europea, que el mateix executiu comunitari calcula que s'enfilaran fins als 28.000 milions d'euros. En tot cas, malgrat que la Comissió Europea té les competències en matèria de relacions comercials, preveu consultar aquesta mesura amb els estats membres i les parts interessades, i que entri en vigor a mitjan abril.

Fonts comunitàries expliquen que la Unió Europea gravarà amb taxes d'importació addicionals diversos productes agroalimentaris estatunidencs, electrodomèstics o que siguin simbòlics per als Estats Units, com ho són els texans Levi's, les motos Harley-Davidson i, entre d'altres, el whisky bourbon. D'aquesta manera, es vol posar pressió política a Trump perquè faci marxa enrere i finalment descarti iniciar la guerra comercial contra el bloc europeu.

Amb el mateix objectiu, les fonts comunitàries també asseguren que pretenen atacar sectors industrials que són cabdals per a estats de majoria republicana i on Trump va guanyar les eleccions. "Serem intel·ligents i intentarem colpejar allà on els faci mal", apunten aquestes fonts. Així, doncs, volen gravar la soja, que es produeix fonamentalment a Louisiana, l'estat del president de la Cambra de Representants, Mike Johnson; o la fusta, que arriba sobretot d'estats com Alabama, Virgínia o Geòrgia. "Ens encanta la soja, però no ens importa comprar-la al Brasil, a l'Argentina o qualsevol altre lloc", adverteixen des de la Comissió Europea. Tot i això, Brussel·les admet que és inevitable acabar castigant el global dels Estats Units i alguns dels estats més demòcrates de la potència nord-americana, com Califòrnia.

Trump torna a desfermar el caos amb els aranzels a l'acer i alumini canadencs

Tanmateix, Brussel·les manté la mà estesa a l'administració Trump i es mostra disposada a trobar una solució negociada amb Washington. Així doncs, ha recordat que les mesures anunciades "es poden anul·lar en qualsevol moment". "Les relacions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units són les més grans del món. Han aportat prosperitat i seguretat a milions de persones, i el comerç ha creat milions de llocs de treball a banda i banda de l'Atlàntic", ha recordat la presidenta de la Comissió Europea, que ha lamentat "profundament" la mesura nord-americana.

De fet, fonts comunitàries recorden que encara queden dies perquè s'apliquin les contramesures i que hi ha una "finestra de temps" per revertir l'escalada de la guerra comercial. En aquest sentit, Von der Leyen ha assegurat que "confia" que el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič, "restableixi els contactes amb els EUA per explorar una solució alternativa". Ara bé, les mateixes fonts apunten que la decisió presa aquest dimecres per Brussel·les vol ser un avís a Trump, i adverteixen que estan disposats a parlar "el mateix llenguatge que la Casa Blanca" en unes potencials negociacions per mirar de posar fi a la guerra comercial.

Les guerres aranzelàries: qui hi guanya i qui hi perd?

"Dolents per a empreses i consumidors"

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea ha alertat que els aranzels "són impostos dolents per a les empreses i encara pitjors per als consumidors", i ha subratllat que "pertorben les cadenes de subministrament", perquè "porten incertesa a l'economia". "Estan en joc llocs de treball i els preus pujaran, a Europa i als Estats Units", ha pronosticat Von der Leyen.

En la mateixa línia, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ja va avisar la setmana passada que la guerra comercial amb la qual amenaça Washington pot tenir un impacte negatiu en l'economia comunitària i, per exemple, fer repuntar l'increment de preus, que s'està estabilitzant al voltant del 2%. "La incertesa és enorme", va alertar la dirigent francesa.

Al seu torn, el ministre d'Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, ha lamentat l'entrada en vigor dels aranzels dels Estats Units des de la trobada ministerial sobre Competitivitat que s'ha fet aquest dimecres a Brussel·les i ha assegurat que en una guerra comercial "totes" les parts hi surten perdent. Per això, l'exalcalde de Barcelona ha donat suport a la voluntat de la Comissió Europea de voler evitar una escalada d'aranzels amb els Estats Units. "Volem evitar la guerra comercial", ha insistit el titular d'Indústria.

També ha lamentat la decisió de la Casa Blanca el sector de l'acer i l'alumini. En un comunicat, la patronal del sector a escala europea (Eurofer) creu que els recàrrecs poden ser "l'últim clau del taüt de la indústria siderúrgica europea" i ha instat la UE a implementar "salvaguardes efectives". "Si l'acer europeu desapareix, també ho faran l'automoció, seguretat i defensa, i altres sectors. El que està en joc és la sobirania europea", diu l'escrit.

Trump declara la guerra comercial al món amb els aranzels recíprocs