L’última actuació en la millor temporada de tots els temps

Soldeu-el TarterAcaba de fer 24 anys però ja ho ha guanyat absolutament tot en el món de l’esquí, començant per tres Grans Boles de Cristall consecutives, els trofeus que determinen la millor esquiadora de la temporada. Mikaela Shiffrin és, juntament amb Marcel Hirscher, el gran al·licient de les finals de la Copa del Món d’esquí que es disputen aquests dies a Soldeu-El Tarter.

Tots dos s’estrenen avui a les pistes de Grandvalira -Hirscher està inscrit a la prova de supergegant, tot i que no està garantit que hi acabi participant-, però així com l’austríac ja és campió de tot i només s’hi juga l’honor, la nord-americana encara té deures pendents. I no pas menors, com són sentenciar els títols en supergegant i en gegant (diumenge).

Shiffrin ho té relativament a l’abast, perquè encapçala la classificació de l’especialitat amb 300 punts. Ara bé, no podrà cometre errors perquè té Tina Weirather (Liechtenstein) a tan sols 32 punts. L’austríaca Schmidhofer (a 47) i la noruega Mowinckel (a 53) són les altres esquiadores que li poden prendre la victòria.

Però les opcions que Shiffrin cometi errors són mínimes, i encara menys tenint en compte la temporada que està completant l’esquiadora de Vail (Colorado). La setmana passada ja es va garantir la victòria a la classificació general per tercer any seguit i, amb la victòria a Spindleruv Mlyn, també va guanyar l’especialitat d’eslàlom per sisena vegada en les set últimes temporades. Ara bé, més enllà d’uns trofeus que tenia pràcticament a la butxaca, l’exhibició de Shiffrin a l’estació txeca va ser notícia perquè va batre el rècord de victòries en una mateixa temporada: quinze. Superava així el registre que tenia la suïssa Vreni Schneider des de feia tres dècades (1988/89). A Andorra, on competirà en tres disciplines, espera ampliar el registre fins a divuit medalles d’or.

Mikaela Shiffrin va néixer a pocs metres de l’estació d’esquí més gran dels Estats Units. La passió per l’esquí li ve de família, perquè la seva mare forma part de l’equip d’entrenadors dels Estats Units. Però si alguna cosa ha caracteritzat la carrera esportiva de la tricampiona és la seva facilitat per batre rècords gairebé sense immutar-se. Com deia ella mateixa la setmana passada, quan li preguntaven per haver superat la xifra de triomfs en un mateix curs: “De tant en tant penso en tot el que he aconseguit, però he après a bloquejar la ment per centrar-me només en la cursa següent. Això m’ajuda a treure’m pressió i, en el fons, a ser més bona esquiadora”. Dit d’una altra manera, que està programada per competir.

Una carrera meteòrica

Encara que als cinc anys la seva família es va traslladar a viure lluny de les muntanyes, Shiffrin no va perdre el contacte amb la neu. Ben al contrari. De seguida va entrar a l’equip de competició i als 16 anys ja s’estrenava en una Copa del Món. Aquella mateixa temporada ja va aconseguir el primer podi. A partir d’aquí van començar els èxits. El 2013 es va adjudicar quatre victòries en eslàlom i va guanyar el títol de l’especialitat. El 2014 van ser cinc triomfs, i el 2015 sis. Els registres més espectaculars, amb tot, van arribar la temporada 2017, quan va guanyar la primera Gran Bola de Cristall amb 11 triomfs en quatre disciplines. El 2018 en va obtenir 12 i aquest 2019, a l’espera del que passi a Andorra, 15. En total, 58 triomfs, unes xifres estratosfèriques que l’acosten als rècords absoluts de la seva compatriota Lindsey Vonn (82) -que precisament s’ha retirat aquest any- i el suec Ingemar Stenmark (86). Tot el que no sigui superar-los es podria considerar una gran sorpresa.

Feuz i Schmidhofer, reis del descens

Les finals de la Copa del Món d’esquí començaven ahir amb les proves de descens, en què no hi va haver sorpreses i tant Beat Feuz com Nicole Schmidhofer es van endur la Bola de Cristall. La prova masculina va obrir la competició i Feuz en va tenir prou acabant sisè a Grandvalira per derrotar l’italià Dominik Paris, l’únic que li podia prendre el ceptre, i que va guanyar la prova. Però l’esquiador suís partia amb 80 punts d’avantatge a la general, que va fer valer en un descens molt conservador per revalidar el títol. En noies, Schmidhofer, que defensava 90 punts d’avantatge, en va tenir prou sent onzena a Grandvalira. La seva principal rival, la també austríaca Ramona Siebenhofer, va cometre una errada i va acabar en última posició.